“Hi ha realitats que s’exclouen amb els requisits que es demanen per accedir a l’ingrés mínim vital”

En un mes de funcionament del servei activat a Surt amb el voluntariat de les estudiants de dret Beatrice Carpani i Aruna Cepeda, a través d’ESADE, l’entitat ha atès una quarentena de persones amb necessitats de suport per sol·licitar l’ingrés mínim vital. D’acord amb els casos que estan acompanyant, les voluntàries detecten traves que impediran, a la pràctica, que aquesta nova ajuda econòmica, plantejada pel govern de l’Estat arran de la crisi que ha desencadenat la pandèmia de Covid-19, cobreixi a tothom que l’està necessitant.

Com estan les persones que ateneu quan arriben? Què us esteu trobant? 

B.C: Generalitzant una mica, podríem establir dues categories: hi ha persones que mai s’havien trobat en una situació tan difícil; que sempre havien pogut treballar i viure sense demanar ajudes. I per altra banda, venen persones que ja han demanat anteriorment altres ajudes. Es troben en situacions molt difícils.

A.C: Hi ha moltes persones amb desconeixement per utilitzar l’ordinador i realitzar tràmits on-line. Intentem mostrar-los com ho anem fent i com navegar. Ens trobem també que moltes persones no saben com accedir a documents que han de presentar per tramitar l’ajuda.

Que el tràmit sigui telemàtic suposa la barrera principal per accedir-hi, segons el que esteu veient?

B.C: Per a moltes persones és una gran barrera.

A.C: Però amb la Covid-19 és inevitable…  Jo afegiria com a barrera principal la complexitat dels requisits.

Us esteu trobant que les persones que esteu atenent no acompleixen tots els requisits per poder accedir a l’ingrés mínim vital, tot i considerar que es troben en situacions econòmiques prou precàries com per haver de recórrer a sol·licitar aquesta ajuda econòmica per tirar endavant?

B.C: Per ara, cap de les sol·licituds que hem fet no ha estat ni acceptada ni rebutjada. Hi ha persones que han vingut i que passaven del llindar d’ingressos i ja no els l’hem tramitada. N’hi ha que les hem sol·licitat tot i tenir certs dubtes de si els l’atorgaran. Estem a l’espera de veure com interpreten algunes coses… La llei és força general, així que millor intentar-ho.

A.C: La llei és tan general que és súper difícil aterrar-la a casos concrets. Hi ha realitats que s’exclouen amb els requisits que es demanen. Per exemple, dones que tenen acords informals amb els seus ocupadors i l’ocupador diu que li paga 700 a la seguretat social però en realitat rep menys i no ho denuncia… situacions en què a penes les dones sobreviuen amb els diners que estan rebent i no poden fer-hi res perquè legalment consta que en reben més.

B.C: Una altra situació que estem veient és que moltes dones que venen tenen sentències de divorci que preveuen una pensió d’aliments que no estan cobrant. I potser es tracta de 200 euros només, però és el que faria la diferència per ser acceptades per accedir a l’ingrés mínim vital.

Detecteu franges de població que pels requisits establerts queden excloses sistemàticament tot i necessitar el suport econòmic?

A.C: Amb Càritas del Casc Antic i amb La Troca de Sants, hem fet un informe de casuístiques perquè hi ha molts exemples, com ara dones que no han rebut l’ERTO tot i que consta que l’han cobrat, o dones sense domicili fix que per poder accedir a l’ingrés mínim vital necessiten un informe de serveis socials que ara mateix és impossible d’aconseguir… Per la saturació i perquè han de fer una comprovació presencial que ara no fan.

B.C: També ens trobem que si les dones viuen situacions de violència de gènere, se suposa que poden accedir a l’ajuda sense tenir DNI o el NIE i et demanen menys requisits. Però el primer pas per tramitar la sol·licitud és insertar el NIE o DNI. Et diuen que ho pots fer, però materialment serà molt difícil que aquestes dones puguin obtenir l’ajuda. És molt complicat.

Les persones que ara estan tramitant la sol·licitud de l’ingrés mínim vital, quan es preveu que percebin els diners? Està responent a la urgència del moment?

B.C: Teòricament, són tres mesos els que té de temps l’Administració  per respondre. Per ara de les que hem fet ningú ens ha avisat que tingui resposta amb l’acceptació o la denegació. Les dues primeres setmanes vam estar demanant moltes cites per tal que les persones anessin a l’Ajuntament a treure’s l’empadronament i a Hisenda per aconseguir la justificació d’ingressos i de patrimoni, i suposo que van veure que era inviable; que hi havia masses cites, i ara ja no demanen aquests documents perquè diuen que ells mateixos directament ja els demanaran.

A.C: És que legalment no haurien d’haver-ho demanat tot això. Per a tots els documents administratius han de posar-se ells en contacte amb les altres administracions per recopilar-los. Però igualment, penso que s’intenta reduir el nombre de persones a les quals s’atorgarà aquesta ajuda. Intenten que la dificultat faci de mur de contenció, imagino que per un tema de pressupost disponible.

És un procés massa complex tot i aquesta simplicació de documentació requerida?

B.C:  Tot i que parlem amb les persones abans que vinguin, hi ha moltes dades que no saben on trobar-les i les hem de buscar un cop aquí.

A.C: També ens hem trobat dones que ja són expertes en realitzar tràmits i tenen controlada tota la documentació que els poden sol·licitar.

La població migrada està recorrent al servei que s’ofereix des de Surt per tramitar l’ingrés mínim vital?

B.C: A l’inici quasi tothom eren persones d’altres països que porten molts anys vivint aquí. Però ara arriba molta més gent local. Són situacions molt complicades. Entre les persones migrades, hi ha el requisit d’acreditar mínim un any de residència legal a l’Estat. Per exemple, hem atès una persona que tot i que estava aquí des de feia més temps, la seva targeta de residència indica que hi és des del novembre de 2019, així que a pesar de complir la resta requisits, no pot accedir-hi.

A.C: També hi ha dones que porten un any vivint legalment aquí, però que van sortir per anar a buscar els seus fills al país d’origen i tampoc poden accedir-hi, perquè el requisit és mínim un any de residència legal ininterrompuda.

Què considereu que hauria de ser diferent perquè aquesta nova ajuda fos efectivament un mínim vital per tothom qui el requereixi?

A.C: Penso que s’hauria de redefinir qui són les persones que necessiten aquesta ajuda. Són només les persones que estan vivint de manera legal aquí?

B.C: I ja d’entrada, les quantitats que preveu són baixes. Per una persona adulta sola són 460 euros. Per una adulta i una menor, 700 euros. A Barcelona no vas enlloc. És clar que ajuda, però no pots esperar que la gent sobrevisqui només amb això.

A.C: Un mínim vital és més que això.

 

Cal sol·licitar cita al telèfon 93 342 83 80.