Revisant privilegis s’aproxima als dissensos del moviment feminista
Revisant privilegis s’aproxima als dissensos del moviment feminista
Quines identitats i posicions són llocs de privilegi entre dones? De quina manera el context pot dotar de significat aquestes posicions de privilegi? Com construïm les alteritats? Són preguntes que donen lloc al projecte Revisant Privilegis, en què un grup de dones blanques i no blanques i migrades i no migrades exploren respostes, amb l’objectiu de recollir aprenentatges que permetin desarticular les relacions de poder entre dones i en espais feministes.
En la darrera sessió del grup, reunit a la Bonne, un punt de partida per compartir i identificar experiències i coneixements va ser parlar de com cada una viu i percep la celebració del 8M. Una jornada reivindicativa considerada central per a moltes feministes, però que, tanmateix, no fa sentir totes les dones igual, ni suposa per a totes el mateix, ni totes coincideixen en com desitjarien que fos.
Reflexionar-hi ha fet emergir alguns interrogants més a l’espai i una gran tira de paper es converteix en el lloc on intentar aportar-hi respostes. Durant el matí de trobada, les pintures es mengen el blanc i afavoreixen l’intercanvi entre la desena de participants.
“Les raons per les quals hem volgut explorar els relats i les experiències entorn al 8M són els conflictes que subjauen en les narratives dels significats d’aquesta efemèride”, explica Carme Vidal, dinamitzadora de la sessió.
Es refereix als processos organitzatius, la crítica a una agenda política que no es considera de totes les dones, a les dinàmiques de poder que persisteixen en els espais feministes, així com a les formes d’expressió amb què s’expressen aquestes dinàmiques.
“Vam detectar consensos al grup, consensos que apunten que, en els feminismes, habiten dissensos sobre els relats que ens anomenen, i també en relació a les pràctiques que emergeixen en els espais de dones, encara més en els que situem com a hegemònics o representatius del que és institucional”, recull la relatoria de la sessió.
Hi ha qui va expressar percebre «falta de coherència» en el 8M, una data en què hi ha dones que observen que la diversitat que es vol en la jornada és «la diversitat de la foto». «Aquesta foto és una experiència de cosificació en els feminismes, perquè jo em puc envoltar d’un cercle que em permeti ser qui sóc, però les violències estructurals racistes després em col·loquen en l’experiència i la vivència de la discriminació», va expressar-se en la sessió.
Una altra reflexió apuntava a la distància entre l’agenda quotidiana de moltes dones i l’agenda oficial del moviment feminista, que s’associa a un «treball intel·lectual». «Hi ha dones que no tenen temps per entrar en determinats debats, que no són prioritaris en l’agenda de moltes dones», va fer-se constar en la trobada .
«Hi ha dones amb altres lluites, que no senten, no ens sentim, identificades amb el feminisme hegemònic, perquè el vivim com un intimidació a la nostra comunitat, a la nostra forma de viure, tot i que el feminisme no va en contra dels homes, va en contra del patriarcat, però sabem totes les dones el que és el patriarcat?», va plantejar-se també.
«No podem dur les dones de la mà, i menys dur-les a espais que no es corresponen amb elles ni han estat organitzats per elles», es va afegir a la reflexió, alhora que es va llançar una nova pregunta: «On són les estratègies pedagògiques del feminisme?».
Entre els pensaments i situacions respecte al 8M, també es va expressar que hi ha qui el viu com un «miratge», en què «els discursos canvien, però les pràctiques no».
«Cal seguir repensant els espais per tal que totes hi trobem comoditat i seguretat, pel que és important la coordinació i observar les dinàmiques de poder que tenen lloc dins del moviment feminista», es va afegir.
