“Hi ha casos en què la necessitat, més que de temps, és de disponibilitat mental per atendre les criatures”

“Hi ha casos en què la necessitat, més que de temps, és de disponibilitat mental per atendre les criatures”

La crisi desencadenada en els darrers mesos ha ampliat les famílies en condicions de precarietat, no només econòmica, sinó pel que fa al temps per dedicar-se a les criatures, explica Mayca Velasco, psicòloga i coordinadora del Servei de Famílies Col·laboradores de l’Ajuntament de Barcelona, gestionat per Surt. Un recurs que genera una xarxa de suport per donar un cop de mà a  famílies, en molts casos, encapçalades per una dona, que, de manera temporal i per diferents circumstàncies, necessiten ajuda per atendre els seus infants.

Les famílies que abans de la Covid-19 ja us demanaven comptar amb un suport per tenir cura dels seus fills i filles diries que han estat afectades especialment per la crisi que s’ha desencadenat sota la pandèmia? 

Sí, estan en una situació emocional que els fa estar molt saturades. I el cansament, l’esgotament, el nerviosisme, en condicions precàries és més gran, i pot arribar a afectar els infants, perquè deixen de gaudir de l’espai i la disponibilitat mental dels seus pares i mares. Tenim dificultats per portar-los a l’aire lliure i si tancades a casa estem amb una situació de sobrecàrrega mental fruit dels problemes, aniria molt bé en aquest moment comptar amb una família col·laboradora que, ni que sigui una tarda a la setmana, pugui canviar l’ambient d’aquesta criatura. Hem de tenir en compte que són criatures sense les possibilitats econòmiques de tenir una cangur, ni d’anar a casals o d’ampliar les extraescolar. Ens trobem, però, que els serveis que atenen aquestes famílies en situacions econòmiques vulnerables, ara tenen prioritats vinculades a oferir-los suports econòmics per resoldre urgències. La situació és complicada igual que ho ha estat sempre. Però les situacions més comunes com ara que haig d’anar a treballar i no tinc amb qui deixar la criatura o que estic molt saturada i necessito un cop de mà per estar-se amb la criatura, no estan responent-se des de serveis socials, que és des d’on més derivacions rebem al Servei de Famílies Col·laboradores. Aquest serà un problema més a llarg termini. 

Com ha afectat la crisi en la participació de les famílies en aquest servei? 

Poques famílies han augmentat la disponibilitat per col·laborar. Del nostre banc de famílies, moltes amb molta disponibilitat perquè són jubilades no els oferim casos perquè estan dins de la població de risc. Però també és cert que hi ha famílies que fins i tot han fet el confinament amb la criatura de la família amb qui col·laboren. Penso en el cas d’una criatura la mare del qual treballava en una residència geriàtrica i van valorar que era millor que es confinés amb la família col·laboradora. Alguna família jubilada ens han dit que volen col·laborar, tot i ser persones de risc, que la vida continua… Quan va haver-hi l’Estat d’Alarma, moltes persones que es van posar en contacte amb nosaltres i moltes s’estan vinculant al servei, conscients de les dificultats de moltes famílies per cuidar les seves filles i fills. 

Sospites que la necessitat de suport per tenir cura d’infants s’ha estés a famílies que abans no l’haguessin requerit? 

Més que el temps, la necessitat és de disponibilitat mental. Podem tenir molt de temps, però tantes coses al cap, fruit en molts casos de les dificultats econòmiques i totes les angoixes que en deriven, que se’ns faci molt complicat atendre els nostres infants amb energia i atenció adequades. 

Per tant, el Servei de Famílies Col·laboradores necessita més famílies que puguin aportar aquesta capacitat d’atenció i energia, per una banda, alhora que també que els serveis tornin a derivar-vos tothom qui requereix aquest suport? 

Sí, necessitem més famílies col·laboradores i també que ens arribin els casos que els serveis detecten amb aquesta necessitat de suport. Qualsevol agent social, educatiu o de salut que estigui en contacte amb una família que detecta que té la necessitat de donar a l’infant un espai diferent, ens pot contactar. 

Com diries que és la relació que s’estableix entre les famílies? 

El que fem és crear una xarxa artificialment i que tant de bo perduri en el temps. Dependrà de cada situació. Hi ha famílies que accedeixen al servei perquè ho estan passant molt malament en un moment concret, i els fa certa vergonya o tenen sentiment de culpabilitat, de manera que quan acaba la necessitat, volen passar pàgina. Per exemple, en el cas de víctimes de violència masclista, quan estan en procés de recuperació potser necessiten aquest suport per cuidar les seves filles o fills, però un cop superen una etapa, necessiten tancar tot el que mentalment les vincula a aquest capítol. Però normalment, després del període de col·laboració, les famílies mantenen el contacte, ni que sigui puntual i per telèfon. I n’hi ha que marxen del servei però que mantenen el suport que s’ofereixen, com ho faríem amb unes veïnes o veïns o amb unes altres persones conegudes.

Per demanar més informació i col·laborar-hi: 932915966 i 932915967 sfc@bcn.cat