“He pogut veure com l’empoderament es fa real i efectiu”
“He pogut veure com l’empoderament es fa real i efectiu”
Olivia Teerink, estudiant de psicologia, es proposava aportar un gra de sorra en el treball d’una entitat feminista. Així és com, buscant opcions, entra en contacte amb Surt. És una de les voluntàries que col·labora amb l’entitat des de fa uns mesos i, fins ara, ha donat suport en formacions adreçades a dones migrades. Un espai de treball grupal del qual, més enllà de l’aprenentatge del català i d’eines per desenvolupar-se a Catalunya, en remarca el valor del suport mutu entre dones, així com l’acompanyament orientat a l’empoderament.
Com vas conèixer Surt i per què t’interesses per col·laborar-hi com a voluntària?
Vaig trobar Surt pel Twitter i em va semblar molt interessant el treball per l’empoderament de les dones i contra les violències masclistes. Em vaig fixar en com l’empoderament econòmic i en com també el fet de guanyar coneixements es podia ajudar les dones a sortir les dones de situacions de dependència i violència. I vaig pensar que sent voluntària hi podia aportar alguna cosa.
En quin moment decideixes fer voluntariat?
Estic acabant el grau de psicologia i bé, és un moment en què penses, ‘bé, i ara què? a què em vull dedicar?’. Amb el voluntariat aprens moltes coses i és una bona opció en un moment així.
Buscaves treballar amb dones especificament o ha estat més aviat una casualitat?
Ha estat buscat! Seguia per les xarxes entitats que hi treballeu i havia llegit els seus plantejats i reflexions. I ara amb el voluntariat he pogut aprendre. M’ha aportat una visió de la vida real, des del dia a dia d’una entitat com Surt. El que m’agrada més és que la manera de treballar no és assistencial.
Què és el que has apreciat col·laborant amb les formacions adreçades a dones migrades?
La mirada és ‘Quin cop de mà podem donar per tal que els dones, per si mateixes, es puguin desenvolupar?’. Jo he après veient el procés. Se sent a parlar molt de l’empoderament de les dones, però veure com això es duu a terme, i és real i efectiu, és molt interessant. Com s’ajuden entre elles és molt remarcable.
Entre les participants al grup, vols dir?
Sí, totes s’enduen aprenentatges de les altres, de manera horitzontal. Al final no era només el que els explicava la tècnica. Això era una part. Però escoltant-se i aportant-se, les unes a les altres, es va construint coneixement juntes. El companyerisme era molt gran. En el dia a dia, en ser un grup de dones en situació administrativa irregular, les problemàtiques són grans. Cada cop que una deia que tenia un problema d’habitatge o de gestions, a més del cop de mà de la tècnica, entre elles s’expliquen i es donen estratègies. La comunitat i el suport mutu és molt bo.
Quina sents que ha estat la teva aportació en el seu procés?
Crec que, com que dins de la classe hi havia diferents nivells de coneixement de la llengua, hi havia moments en què algunes necessitaven més suport, i jo els l’he pogut oferir. Hi havia dones que no han anat mai a l’escola i els vaig poder donar un cop de mà.
