“En el marc convencional de venda, és funcional que hi hagi explotació de temporeres”
“En el marc convencional de venda, és funcional que hi hagi explotació de temporeres”
De l’Esquerra de l’Eixample al Guinardó, passant pel Fort Pienc i per Sants. ‘Sobreviure als camps de maduixes’, l’exposició fruit del projecte Devreporter en què Surt ha treballat amb el fotògraf Pablo Tosco –premiat al World Press Photo d’enguany– i amb les periodistes Maria Altimira, David Meseguer i Quique Badia, recorre Barcelona amb els mercats de pagès, “un punt de confluència d’entitats que treballen per la sobirania alimentària, entitats veïnals, consumidores conscients, pageses que estan per l’agroecologia i cooperatives de pagesia”. Així ho descriu Xavier Montagut, president de la Xarxa de Consum Solidari, impulsora d’aquesta iniciativa dirigida a “recuperar una mica el control del que fem en el sector alimentari”. Durant la temporada de maduixa, ha aprofitat per organitzar accions que apropin la ciutadania al cost real dels fruits vermells i que ampliïn consciència sobre la necessitat de comptar amb vies de consum més directes amb la pagesia. L’exposició es pot visitar fins el dia 30 d’abril a la Lleialtat Santsenca. La darrera parada serà el Mercat de Pagès del Guinardó.
Com entreu en contacte amb el projecte ‘Sobreviure als camps de maduixes’?
Estem al cas de tot el que es publica entorn a les alternatives al gran negoci de l’alimentació i que tingui relació amb la sobirania alimentària, així que era fàcil que trobéssim que s’havia fet aquest fotoreportatge. I vam veure que ens podia resultar útil per la feina que fem des de Mercat de Pagès, des d’on treballem per crear un espai de consumidores crítiques, conscients, i de productores agroecològiques.
Què detecteu que us pot aportar al vostre treball?
Conèixer què hi ha darrere de les maduixes i poder actuar en conseqüència amb el consum és sempre part de l’activitat que ens interessa tirar endavant. Estem en temps de maduixes i estem invadides de les maduixes dels camps de Huelva, quan tenim producció de maduixes agroecològiques de proximitat. I aquí també tenim temporers, el debat no està només amb el que passa a Huelva. L’exposició és una oportunitat d’obrir el debat amb les nostres consumidores, en aliança amb altres col·lectius dels barris en què hi ha el Mercat de Pagès.
Quines accions de sensibilització entorn a l’exposició heu fet des del Mercat de pagès?
En general, hem estat fent les activitats entorn a l’exposició amb col·lectius feministes o que treballen pels drets de les persones migrades de cada barri. Vam fer visites guiades, és a dir, amb persones que anaven comentant temes que mostra l’exposició. Fins i tot els col·lectius participants quan l’exposició va estar a Germanetes van trobar una dona marroquina que coneixia bé la contractació en origen i ho va poder explicar. Ens va servir per formar-nos. Ho va treballar sobretot el col·lectiu Esquerra de l’Eixample Acull. Al Fort Pienc, amb el col·lectiu Fúria Feminista i la Marxa Mundial de Dones, vam preparar una taula de debat en què es van implicar diversos col·lectius, entre els quals Fruita i Justícia de Lleida, per posar sobre la taula la situació dels temporers a Lleida. També hi va participar un productor agroecològic i una periodista de l’equip que va fer els reportatges i el fotògraf del projecte. Després, l’exposició es va fer al Mercat de Pagès a Sants i també vam comptar amb persones que exposaven la problemàtica, que no es limita a la maduixa en la producció de la fruita. Vam comptar amb la implicació d’un grup de Can Batlló i d’Stop Mare Mortum. Aquesta setmana està a la Lleialtat Santsenca i acabarem el recorregut duent l’exposició al Mercat de Pagès al Guinardó. Ho hem fet coincidint amb la temporada de maduixes, que per nosaltres acaba de dues o tres setmanes, tot i que hi hagi sempre maduixes al mercat, perquè venen de qualsevol lloc. Però a Catalunya queda màxim un mes de maduixes. Un altre tema que ens ha interessat molt és com els nostres pagesos es relacionen amb els temporers.
Heu posat el focus d’atenció amb el que tenim als camps de més a la vora, doncs?
Els hem llançat la pregunta las pagesos que hi ha al mercat. La majoria, en ser petits, en el cas de la maduixa, que és un petit cultiu per a ells, no necessiten una contractació extra. Se n’encarreguen els treballadors de tot l’any. No té un caràcter monocultiu. Però en el cas de la taronja, quan hi ha taronja hi ha molta taronja, i quan hi ha préssec hi ha molts préssecs. El tema dels temporers el tenim sobre la taula. Ha estat interessant perquè les cooperatives amb què treballem s’han plantejat el tema i hem vist que paguen un preu molt més digne.
Com aconseguir que guanyin espai els productors i productores amb pràctiques laborals garants de drets?
Estan buscant mercats alternatius, directes, perquè un pagès amb els preus que paga el mercat convencional, i que paga Mercabarna, i les grans superfícies, i els Mercats Municipals de Barcelona, amb això la única cosa que fas és explotar-te tu i explotar els treballadors i treballadores. Han de buscar-se circuits curts, com les cooperatives de consum i el Mercat de Pagès. Perquè si no, com que t’apreten les grans cadenes, has d’anar apretant a tothom. En el marc convencional globalitzat de venda de la fruita i la verdura és funcional que hi hagi explotació de temporeres. Si vols sobreviure-hi és amb aquesta lògica, a no ser que busquis una alternativa radical. Per sort hi ha gent treballant en aquesta altra línia. Poca, però hi són.