“Intentar fer la vida una mica més fàcil a les dones, ni que sigui una mica només, em sembla una qüestió de sororitat”

“Intentar fer la vida una mica més fàcil a les dones, ni que sigui una mica només, em sembla una qüestió de sororitat”

“Contribuir a fer la vida una mica més fàcil a les persones” és el que va moure Marta Celdrán a ser voluntària de Surt. Hi participa des del 2019. Ha donat suport a dones com a parella lingüística i més recentment ha participat al projecte Aproxima’t BCN, emmarcat en el projecte LIBES, una iniciativa dirigida a facilitar que dones migrades accedeixin a recursos culturals i d’oci de la ciutat. Per ella, el voluntariat és una eina per actuar, de manera directa, sobre els impactes de les discriminacions racistes i per raó de gènere que viuen moltes dones que té al costat. Amb el voluntariat, va decidir donar-los un cop de mà en els seus processos per guanyar autonomia a la societat d’acollida.

Com vas arribar a Surt i per què t’hi ofereixes com a voluntària? 

Vaig estudiar educació social i, a més d’interessar-me pel tercer sector, visc a prop de Surt. Sempre he volgut contribuir a fer una mica més fàcil la vida a les persones, i per això vaig voler ser voluntària. 

Volies treballar amb dones específicament? 

He fet de mentora amb nois joves anteriorment i amb Surt vaig començar a fer de parella lingüística amb dones. Una dona migrada pateix una doble discriminació, per tant, no és que ho busqués especialment, però ara que m’hi he posat, em sembla una qüestió de sororitat, i una qüestió d’empatia, fer voluntariat amb elles. 

Quina és la teva aportació com a voluntària ara mateix? 

A grans trets, establir una relació personal horitzontal amb les dones, contribuir a desenvolupar habilitats útils per la vida quotidiana, actuar com a intermediària per accedir a alguns recursos o serveis i augmentar la capacitat de les dones de generar xarxa social i comunitària. 

Diries que has après alguna cosa col·laborant a Surt? Què t’ha aportat?

El que em permet és poder contribuir a reduir la discriminació per raó d’origen i gènere que pateixen les dones migrades; a ser capaç de fer una mica més fàcil la vida d’elles, ni que sigui una mica només. Això és el que em mou, intentar fer-hi alguna cosa. Fer voluntariat m’ha ajudat a situar-me en un procés d’acompanyament, també. La part més complicada del voluntariat és aquesta: situar-te en aquest procés. Això vol dir ser-hi, escoltar, que parlin elles, no voler omplir silencis perquè sí… Ser-hi. És així de simple i difícil. I aprendre a treballar sabent que cada una és un subjecte i decideix. I a vegades decideix coses, com ara no conversar amb les altres dones o no venir a les activitats, perquè no pot o no vol, i que això no respon a la meva expectativa; al que a mi m’agradaria. Crec que és útil i important aprendre això. 

Què diries que has aportat amb el teu voluntariat? 

Jo diria que he sabut comunicar-me amb elles i elles han pogut comunicar-me el que calgués en cada moment. En el darrer voluntariat, les he acompanyat a visitar parts de Barcelona i recursos i activitats que els puguin interessar, perquè elles puguin repetir-ho sense la necessitat que jo hi sigui. Forma part del procés d’autonomia d’una persona. L’altra part és generar xarxa. Encara no hem tancat el procés però crec que de la trobada que farem les dones participants i les voluntàries amb les coordinadores del projecte potser en surt una part o un inici d’una xarxa per a elles, que no en tenien.