Skip links

Surt explora les necessitats per incorporar la mirada interseccional en la pràctica dels serveis d’atenció a les violències masclistes

Surt explora les necessitats per incorporar la mirada interseccional en la pràctica dels serveis d’atenció a les violències masclistes

Treballar connectades amb moviments socials i vinculades amb el territori; comptar amb mediadores culturals o persones referents, per garantir la comunicació i el diàleg constructiu; i afavorir la cura dins dels equips, són peces que permeten aterrar la mirada interseccional a la pràctica dels serveis d’atenció davant les violències masclistes. Així ho recull una recerca elaborada per Surt a partir de les experiències de diverses professionals.

Si bé la interseccionalitat és un concepte cada vegada més conegut en l’àmbit acadèmic i que comença a obrir-se pas en en el plantejament de polítiques públiques, encara genera molts interrogants sobre com aplicar-se en la intervenció social. La Diagnosi sobre les necessitats i els reptes per a l’abordatge interseccional de les violències masclistes, un projecte de recerca de Surt finançat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya en el marc del fons del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere, busca contribuir a reflexionar sobre la seva aplicació en l’àmbit d’atenció a les violències masclistes.

El document explora les dificultats i estratègies de les i els professionals per aconseguir serveis inclusius i adaptats a les necessitats particulars de les persones que atenen, cosa que ha de tenir en compte les desigualtats múltiples que les travessen.

“Hi ha professionals i serveis d’atenció a dones i a la diversitat sexual que estan començant a replantejar-se els models d’abordatge de manera complexa, a repensar com incorporar la complexitat de la vida de les persones que atenen en les seves maneres de fer”, explica Nagore Gartzia, tècnica de recerca de Surt a càrrec del projecte. “El que hem fet és un intent de recollir una primera aproximació a algunes de les tensions emergents davant del repte que implica desenvolupar i aplicar una metodologia interseccional de l’abordatge de les violències masclistes”, resumeix Gartzia.

D’acord amb la diagnosi, la majoria de les polítiques públiques sobre violència masclista es fixen en el gènere com a única desigualtat implicada en els actes de violència i, per això, s’adrecen a aquells “subjectes situats en la norma”, en aquest cas, dones blanques, heterosexuals, casades, amb fills i filles. D’aquí se’n deriva un model d’intervenció i abordatge de les violències masclistes que produeix una figura de “dona victimitzada” que exclou les dones en diferents posicions de subordinació. Seria el cas de les dones migrades, les joves o les trans.

Complexitzar les violències per oferir respostes vàlides a les persones

“La complexitat i la visibilització de desigualtats en aquells subjectes no hegemònics esdevé necessària per evitar excloure dels serveis socials a qui queda fora de la norma i això és un punt de partida d’aquesta diagnosi”, explica Gartzia.

Segons conclou la recerca, aterrar la mirada interseccional requereix la flexibilització dels protocols per adaptar-los a les especificitats i temporalitats de les dones. “S’ha posat atenció en la tensió entre la perspectiva interseccional i els protocols, entre la necessitat d’una mirada complexa de les situacions i la necessitat de dissenyar eines que orientin les intervencions i, en aquest sentit, s’ha plantejat que els protocols han de poder ser flexibles per adaptar-se i

adequar-se a necessitats de les persones tenint en compte el context, i que les relacions de poder són dinàmiques”, detalla Gartzia, sobre un dels resultats de la recerca que avui publica Surt.

Repolititzar la interseccionalitat, relacionar teoria i pràctica, articular les diferències, aprendre de manera contínua i autoreflexiva, repensar els protocols i les eines d’intervenció i transversalitzar la mirada interseccional en les polítiques públiques, apareixen com a reptes per incorporar als serveis d’atenció a les violències masclistes una mirada conscient i atenta a la complexitat que afecta les vides de qui les pateixen i apropar-los respostes vàlides davant les violències.

deixa un comentari