Skip links

“S’han agreujat vulnerabilitats de col·lectius invisibilitzats per les estadístiques”

“S’han agreujat vulnerabilitats de col·lectius invisibilitzats per les estadístiques”

Les vulnerabilitats de col·lectius “invisibilitzats per les estadístiques”, com les dones gitanes i trans, que treballen principalment en l’economia informal, “s’han agreujat”. Així ho ha advertit Laura Sales, responsable de recerca de Surt, part d’ECAS, en la presentació del dossier ‘La pobresa en les dones: el precari equilibri del treball i la conciliació’, elaborat per la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.

Durant l’acte, Sales ha compartit conclusions de l’anàlisi amb perspectiva de gènere fet per Surt arran de la crisi desencadenada per la Covid-19 i ha remarcat “l’esforç i la creativitat” del tercer sector en temps de pandèmia , en un context de “saturació de les administracions, per cobrir les necessitats bàsiques de les participants als programes, oferir suport emocional i aportar eines per superar la bretxa digital”.

El dossier presentat per la Taula del Tercer Sector analitza les desigualtats de gènere al mercat de treball, directament vinculades a les desigualtats en l’assumpció del treball dins la familia. Es fixa en l’impacte de les últimes crisis socioeconòmiques, la del 2008 i la de la Covid-19 i conclou que l’augment de les dones al mercat laboral no ha disminuït les desigualtats de gènere. En els últims 20 anys, hi ha hagut un increment sostingut de l’ocupació de les dones (25-45 anys) amb fills/es. L’any 1999, la taxa d’ocupació era només del 47% i el 2021 és del 72%, 25 punts més.

L’estudi també observa que la bretxa de gènere no ha millorat perquè els mandats tradicionals de gènere encara impregnen el comportament laboral d’homes i dones i implica que hi hagi una major proporció de dones a les feines no remunerades. Tot i que les dones amb fills i filles han augmentat l’accés al mercat de treball són les que majoritàriament continuen adaptant la feina a les necessitats de la família. El 43% de les dones (16 anys i més) està en situació d’inactivitat, de les quals el 28% argumenta la necessitat d’atendre el treball domèstic i les cures a la llar.

Així és que les diferències de gènere augmenten el risc de pobresa i exclusió i de dependència econòmica. Les dones tenen més feines a temps parcial, salaris més baixos i més risc d’abandonar el treball per atendre les necessitats familiars. Durant els anys de recuperació econòmica (2014-2019) es va reduir significativament la bretxa de pobresa segons gènere, però, en els darrers anys hi ha una repuntada. Ara és del 22% en les dones vs. el 17% en els homes.

L’informe recull conseqüències de la pandèmia, com ara que hi ha més dones fora del mercat laboral i que, si bé els homes s’han implicat més en determinades tasques domèstiques i de cura, aquesta implicació ha tingut lloc sobretot durant el confinament i les quarantenes i sempre per sota del nivell d’implicació de les dones. “S’ha fet visible les febleses del sistema de protecció social i les conseqüències que té en les dones”, conclou l’estudi.

Per això, el dossier planteja cinc propostes per reduir les desigualtats de gènere: Reduir al voltant de les 35 hores/setmana les jornades laborals facilitaria un millor repartiment del treball i una millor gestió del temps de treball i personal i familiar, sempre que es garanteixi que aquesta política del temps s’aplica a totes les categories laborals sense distinció del gènere. “També s’haurien d’afavorir les jornades intensives perquè la compactació allibera temps per dedicar a la vida personal i familiar i perquè ajudaria a reduir les feines a temps parcial i la reducció de les jornades laborals per cura d’infants”, detalla l’estudi.

També apunta la necessitat de crear polítiques de família amb compensació salarial que eliminin el biaix de gènere perquè, per exemple, la reducció de la jornada laboral per cura d’infants fins als 12 anys està comportant una pèrdua salarial i és una mesura a la qual s’acullen principalment mares. Així mateix, es detecta que cal crear permisos remunerats per a la cura d’infants menors d’edat i incentivar (subvencions a la contractació o reduccions en la declaració de la renda) per a la contractació formal de cuidadores per afavorir la regularització d’un sector “molt necessari”.

deixa un comentari