Precarització, pobresa laboral i augment de treball informal: tendències prepandèmiques que la Covid ha aguditzat en les dones
Precarització, pobresa laboral i augment de treball informal: tendències prepandèmiques que la Covid ha aguditzat en les dones
Surt ha presentat l’estudi sobre l’impacte de la Covid-19 en les dones, més enllà de la salut i des d’una perspectiva de gènere. L’estudi detecta l’agudització de la precarietat de les condicions de treball i altres tendències prèvies a la pandèmia: l’augment de treballadores pobres i de treball informal. Les dones migrades sense la situació administrativa regularitzada i en situació socioeconòmica vulnerable són un dels grups que han patit amb major duresa la crisi.
L’estudi de Surt destaca que les experiències de les dones evidencien la seva posició de vulnerabilitat estructural a causa del masclisme, el classisme i el racisme. “S’ha accentuat el que ja hi havia abans de la pandèmia”, sintetitza Alba Elvira, investigadora principal de l’estudi.
Durant la presentació, també ha destacat que, en el context de la pandèmia, “s’ha evidenciat més que mai la feminització dels treballs considerats essencials”. “El període de confinament va obligar a haver d’identificar aquelles feines que no podien aturar-se perquè eren necessàries per a sostenir la vida quotidiana i resulten ser les dones les qui han estat a l’avantguarda de l’emergència sanitària, donant resposta a les necessitats més bàsiques de la població” ha remarcat Elvira. Tanmateix, malgrat formar part dels treballs essencials, un dels col·lectius més invisibilitzats i afectats per aquesta crisi sense precedents han estat les treballadores de la llar i la cura, recull l’estudi de Surt.
L’informe adverteix també que la càrrega de treball de cura derivada dels períodes de confinament i de quarentena limiten la disponibilitat de les dones per treballar. “En el context condicionat per la pandèmia s’han accentuat les desigualtats de gènere” ha destacat Sira Vilardell, directora general de Surt.
L’impacte de la bretxa digital en temps de pandèmia és una altra de les constatacions de l’estudi, que observa com ha augmentat el risc d’exclusió social i laboral entre aquella part de la població amb escasses o nul·les competències digitals i accés als recursos necessaris per respondre a la digitalització de moltes activitats, en l’àmbit formatiu, laboral i social.
L’estudi de l’equip de recerca de Surt remarca també com les entitats d’acció social han hagut de compensar els dèficits de l’administració. “Malgrat que l’activitat de l’administració s’ha anat reprenent, se segueix evidenciant un col·lapse dels serveis socials, el SOC, el SEPE, estrangeria… Qüestions bàsiques s’han convertit en una cursa d’obstacles”, indica l’informe.
“La crisi de la Covid-19 no es pot entendre simplement com una crisi sanitària, sinó que emergeix en una crisi econòmica, social, de cura i ecològica i l’estudi presentat hi fa una mirada interdisciplinar i de gènere per, des d’aquesta anàlisi, poder generar propostes que posin les dones al centre per superar aquesta crisi derivada de la primera pandèmia del segle, una crisi que tot i que ha fet trontollar el món, no ha mogut les bases del sistema patriarcal i capitalista”, ha plantejat Laura Sales, responsable de l’àmbit de recerca de Surt.
L’estudi de Surt, finançat amb el suport del Departament de Treball, Afers socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, constata que, dins del tercer sector, la crisi social, econòmica i sanitària no només ha impactat la vida i benestar de les dones que ja eren usuàries de serveis d’atenció social. “Les mateixes treballadores també han hagut de bregar amb la incertesa, la frustració i l’angoixa del futur; la seva feina ha resultat més exigent, s’han hagut d’adaptar a la disponibilitat de les dones i han hagut de donar resposta amb creativitat i enginy a les necessitats canviants”.
