Skip links

Noemí Garcia, impulsora de Desideratum: “Tatuem supervivents de violència masclista per ajudar-les a passar de l’horror a una obra d’art”

Noemí Garcia, impulsora de Desideratum: “Tatuem supervivents de violència masclista per ajudar-les a passar de l’horror a una obra d’art”

Cobrir cicatrius amb tatuatges a supervivents de violència masclista, esborrar-los els que les vinculen a l’exparella o fer tatuatges reconstructius de l’aureola dels pits a dones que han patit càncer de mama, és la manera que ha trobat Noemi Garcia de donar suport a altres dones a través del tatuatge, la seva passió i projecte professional.

Amb Desideratum, es proposa contribuir a visibilitzar les dones en el terreny del tatuatge, alhora que posar aquest art al servei de les dones que han sobreviscut l’impacte de la violència masclista i el càncer de mama sobre el cos. “Volia ajudar amb els tatuts i, com a dona, creia que la millor manera era ajudar altres dones”, sintetitza Garcia, una de les emprenedores que Surt acompanya per consolidar el seu jove projecte feminista en un món altament masculinitzat.

Què és Desideratum?

És un estudi de tatuatges en què fem una tasca social, a part dels tatuatges convencionals. El nostre estudi és una mica diferent perquè només treballem amb dones, perquè volia donar més visibilitat a la dona tatuadora, en un món una mica masclista. A més dels tatus, organitzem exposicions d’art temporals fetes per dones. Cada mes canviem de projecte. També tenim una part de llibreria feminista. Jo el que volia és poder ajudar amb el món del tatuatge. Col·laborem amb diverses organitzacions de dones que han viscut violència de gènere. Esborrem amb làser tatuatges vinculats a les exparelles de les dones o els oferim tapar-los. També els tapem les cicatrius que poden tenir arran d’episodis de violència. És el que més hem fet. A més d’aquest servei a dones que han patit maltractaments, dibuixem mugrons a les dones que els han perdut arran de patir càncer de mama i fer-los una masectomia bilateral. Les tatuem per a què els recuperin.

Com es relacionen la sostenibilitat econòmica i la vocació social del projecte?

És ara que portem quasi un any treballant que ens coneixen més i venen moltes més dones. El servei que oferim a les dones supervivents de violència i de càncer de mama suposa una despesa important en material. Hem aconseguit que una marca de tintes ens en regali i busquem subvenció per part d’empreses que puguin col·laborar, amb agulles, per exemple. El servei és totalment gratuït i cal que entrin fons per una altra banda…

Per part d’altres clientes i clients seria una via, també? 

Exacte. Principalment. El 90% que venen a tatuar-se, a part de la tasca social que fem, són dones i venen perquè coneixen el projecte que tenim. I per les tatuadores, que són bones! Molta gent arriba al Desideratum perquè valora el projecte social.

 

Com arriben les dones a l’estudi per beneficiar-se d’aquest servei gratuït? Col·labores amb entitats socials?

Amb vosaltres començarem a treballar. Per ara, estem en relació amb una casa d’acollida. També hem estat en contacte amb Ana Bella i particulars, noies que ens han conegut i han vingut directament a l’estudi.

Feu altres activitats a l’estudi, has mencionat. Quines? 

Exposicions d’art, conferències, poesia feminista… totes protagonitzades per dones.

Com diries que sol ajudar a les dones supervivents de violència masclista i de càncer de mama la feina que els oferiu?

Les ajudem a veure’s d’una altra manera. Ahir mateix, va venir una noia de la casa d’acollida amb què treballem. Duia el nom d’un tio al braç. Quan li vaig dir que no patís, que li podríem treure sense que en quedés ni rastre, va posar una cara… el somriure va ser brutal. Em sento pagada. A una altra dona li vam tapar la cicatriu que li va deixar el maltractador al braç, amb el seu nom. Costa que una dona que ha viscut violència de gènere vingui, confiï i es deixi fer. Però ho anem aconseguint. Nosaltres no els preguntem res més enllà de què volen fer i, de sobte, els desapareix una part del que els genera malestar o dolor. Poden passar de tenir el que perceben com un horror a tenir una obra d’art.

deixa un comentari