Mites sobre les relacions sexo-afectives de les persones LGTBI

L’existència de mites i prejudicis sobre les relacions sexo-afectives entre persones LGBTI poden contribuir a minimitzar el risc i per tant dificultar la demanda d’ajuda o la cerca de suport. Per això, trencar aquests mites es torna substancial.

Les relacions entre lesbianes i gais no encaixen en l’imaginari d’home agressor- dona víctima. Malgrat això, aquestes relacions també estan travessades per altres desigualtats estructurals, com poden ser la classe social, l’estatus econòmic, la situació administrativa, el país d’origen i l’edat, etc.

La violència no és un conflicte interpersonal entre dues persones que es relacionen de manera horitzontal. La violència implica control, comportament coercitiu i amenaces. Tot i que la persona a qui s’adreça la violència pot respondre de forma violenta, és important diferenciar entre la resistència a la violència i el comportament d’abús.

Aquest mite assumeix que els homes són violents per naturalesa i que, com a tals, tenen relacions violentes. Es tracta d’una noció essencialista de la masculinitat com a reproductora de la violència. La violència en les relacions sexo-afectives es produeix entre diferents grups de persones, independentment de la seva identitat sexual i de gènere.

Aquest mite reprodueix la noció essencialista de la feminitat com a reproductora de la vida, no violenta per naturalesa. En aquest cas, es nega la realitat de la violència i el maltractament entre dones. La violència en les relacions sexo-afectives es produeix entre diferents grups de persones, independentment de la seva identitat sexual i de gènere.

Aquest mite es relaciona amb el fet de prendre testosterona, que s’entén com a responsable de l’agressivitat dels homes trans. La violència s‘explica a partir de canvis hormonals. No hi ha proves convincents que donin suport a una generalització tan àmplia. De fet, mentre alguns homes trans indiquen que se senten més irritables durant un període després de començar amb la testosterona, molts altres informen que se senten més tranquils.

Aquest mite es basa en la idea transfòbica que les dones trans són homes i en la noció essencialista de la masculinitat com a agressiva. No obstant això, les dones trans, a partir de fer la transició, comproven com pateixen una major discriminació.

Finançat per:
Programa de drets, igualtat i ciutadania de la Unió Europea