EL SADI ofereix eines i suport en el camí cap a la regularització a dones migrades en situacions d’alta vulnerabilitat
EL SADI ofereix eines i suport en el camí cap a la regularització a dones migrades en situacions d’alta vulnerabilitat
La irregularitat administrativa és una barrera per accedir a drets, però la mirada no ha d’apartar-se’n: cal conèixer-los i, mentrestant, teixir estratègies per protegir-se en un marc de vulneracions. Aquesta és la perspectiva del SADI, el servei d’atenció a dones migrades.
Acompanya dones en situacions d’especial vulnerabilitat, com són aquelles que encara no han tingut possibilitat de regularitzar la situació, o aquelles que han topat amb la irregularitat sobrevinguda, per exemple, quan se’ls ha denegat la petició d’asil. En la darrera edició del SADI han participat 15 dones. “La meta és afavorir-ne la igualtat efectiva”, sintetitza Xantal Genovart, coordinadora del programa.
L’itinerari ha incorporat el desenvolupament de competències professionals i el reforç de l’autonomia de les dones a l’entorn on ara viuen. En el marc del programa, s’ha treballat la millora de competències lingüístiques, el coneixement dels processos d’inserció laboral i s’ha fet un tastet d’ofici d’ajudant de cuina.
“L’objectiu final és que assoleixin els drets a través d’accedir al mercat de treball formal, si bé mentre no tenen els papers i s’enfronten a abusos, és important posar nom a tot allò que es troben i identificar tot allò que ha de tenir fre”, planteja Genovart.
En el procés cap a la regularització, el SADI ofereix també assessorament jurídic i, durant l’itinerari, s’han fet visites culturals. “Gaudir de l’oferta cultural també forma part de la ciutadania, i han de poder exercir-ho, encara que estiguin vivint una ciutadania submergida”, planteja la coordinadora del SADI.
El programa busca implicar agents socials com són les empreses en l’objectiu de fer efectius els drets d’aquesta part de les dones. “La llei d’estrangeria és una paret que dificulta els processos d’inclusió, inclús quan hi ha voluntat per part de les empreses”, lamenta Genovart, que denuncia que els requisits d’estrangeria no estan adaptats a la realitat del mercat laboral.
