“Aquí, per denunciar els abusos, se les ha acusat de mentir per aconseguir la documentació i, al país d’origen, la repercussió ha estat demolidora”

“Aquí, per denunciar els abusos, se les ha acusat de mentir per aconseguir la documentació i, al país d’origen, la repercussió ha estat demolidora”

“No és un problema de falta de regulació, sinó d’aplicació; els drets que es reconeixen a les temporeres es dilueixen, desapareixen, quan es posen a efectes pràctics, i això es veu en què la patronal, que ha de ser la fiscalitzada, paga a les persones que han de fer aquesta feina de control: es posa el llop a vigilar els xais i el marge de benefici productiu impera per sobre de qualsevol altra cosa”. Així ho ha afirmat Belén Luján, advocada d’un grup de jornaleres marroquines denunciants d’abusos sexuals i laborals mentre treballaven en camps de maduixes a Huelva.

Durant el col•loqui organitzat per Surt amb l’objectiu de compartir els resultats de la investigació periodística feta arran de la beca Devreporter, Luján i la periodista Maria Altimira, part de l’equip amb què Surt ha comptat per la investigació, han repassat la cadena d’omissions de responsabilitat que expliquen la sistematicitat i reiteració dels abusos contra les dones contractades en origen per treballar en la recollida de la maduixa als camps de Huelva, entre 17.000 i 20.000 cada any.

“No es tracta de casos aïllats: quan es parla d’explotació laboral i abusos i agressions sexuals als camps de maduixes de Huelva, son casos més freqüents del que haurien de ser”, ha afirmat Altimira, després d’un any de treball periodístic. “El sistema de producció del sector de la maduixa i els fruits vermells està basat en desigualtats, que provoquen una vulnerabilitat extrema en les dones: pateixen discriminació socioeconòmica, són persones que necessiten els diners per mantenir les famílies, discriminació que té a veure amb la falta de formació i estudis, i també una discriminació de gènere; en el procés de selecció un requisit és que tinguin fills menors a càrrec”, ha destacat Altimira en la conversa, conduïda per la periodista de Catalunya Plural Sandra Vicente.

“Si la Guàrdia Civil es nega a rebre les denúncies, i en l’experiència que hem tingut ha estat una negativa atroç; si tenen un centenar de dones que volen denunciar i no fan res per identificar-les; si després Inspecció de Treball no fa res per constatar-ho -no per mirar d’exonerar l’empresa!-, el que es fa és dotar els infractors de la sensació d’impunitat que ara mateix crec que tots ells tenen, de la sensació que poden dur i retornar les dones quan vulguin, que les poden castigar, que les poden tenir sense menjar, que les poden induir a la prostitució, que les poden amuntegar, i a més aconseguir fons del Fons Social Europeu” , ha denunciat Luján,

Si bé l’advocada ha posat de relleu que, en els dos anys que han passat des que van presentar la denuncia, s’ha aconseguit guanyar visibilitat i cert reconeixement públic per part de les administracions, assegura que el cost per a les dones denunciants ha estat altíssim. “Aquí, se les ha assenyalat, se les ha acusat de mentir per aconseguir la documentació i, al país d’origen, la repercussió ha estat demolidora”, ha afirmat.

Segons Maria Altimira, després dels reportatges publicats arran del projecte de Surt en el marc de la beca Devreporter, atorgada per La Fede, cal seguir apuntant als responsables de l’explotació que es manté als camps del sud de l’Estat contra dones provinents de zones rurals del Marroc i amb familiars a càrrec. “A vegades són responsables d’una manera molt contundent, i a vegades de manera no tan clara; a vegades es tracta de fer la feina no suficientment bé, i en la cadena de tasques executades a mitges o sense rigor, es produeix una gran desgràcia, i són molt pocs els ulls que miren”, ha remarcat.