Esther Ramos, cap d’empoderament econòmic: “Més dones estan necessitant suport per garantir la continuïtat del seu procés de canvi”
Esther Ramos, cap d’empoderament econòmic: “Més dones estan necessitant suport per garantir la continuïtat del seu procés de canvi”
De com a molt una seixantena de dones que recorrien a les ajudes d’aliments, a 190 unitats familiars ateses en el punt de repartiment. Surt dona suport en les darreres setmanes a prop de 500 persones entre dones i infants en el més bàsic: alimentar-se. Una necessitat que forma part del “matalàs que ofereix Obrint Portes per tal que les dones puguin fer el seu procés de canvi”, explica Esther Ramos, cap de l’àrea d’empoderament econòmic.
Quines situacions expliquen que s’hagi més que triplicat el nombre de dones vinculades a programes de Surt que recorren a les ajudes d’aliments?
Hi ha un percentatge molt alt de dones sense permís de treball, amb la qual cosa treballen en feines en l’economia submergida, com ara neteja, cures i treball sexual. Tot això va caure amb el confinament i es van quedar sense ingressos. Moltes dones que treballaven a temps parcial han vist com han caigut les seves feines, en sectors com l’hosteleria, l’atenció a clientela o en algunes botigues. Les situacions són molt diverses, però, en síntesi, podem dir que són les dones als sectors de treball més precaris, en l’economia submergida o a temps parcial, les que han tingut més dificultats.
Com s’ha de relacionar aquest suport amb els processos d’empoderament de les dones?
Per afavorir els processos de canvi en dones que es troben en situacions d’exclusió, que volen millorar la seva ocupabilitat i abordar situacions personals per veure com poden fer un canvi a les seves vides, has de tenir una mínima estabilitat; una certa tranquil·litat per generar aquest canvi. Obrint Portes ofereix un matalàs on la dona se sent acollida i tranquil·la per poder plantejar el seu procés de canvi. Quan estàs amb angoixa, ansietat, no tens les necessitats bàsiques cobertes, no et pots plantejar dedicar un temps a formar-te, per exemple, perquè has de resoldre urgències ja. Per això des del programa hi ha aquesta línia d’ajudes en qüestions bàsiques com alimentació, roba, transport, espai de cura a infants o ulleres. En aquest moment, les necessitats bàsiques descobertes són moltes per a més dones i per tant ens hem trobat que aquesta pota del programa s’ha hagut d’ampliar, igual que s’ha ampliat la demanda de les dones dels programes en procés de canvi.
Per tant, no han fet un parèntesi en els seus processos de canvi, a causa del cop que els ha suposat els efectes del confinament?
No. L’atenció a cada dona ha continuat i han continuat preparant-se currículums, fent formacions a distància, el seguiment, les tutories… Però ens hem trobat que més dones estan necessitant suport en qüestions bàsiques, com és l’alimentació, per garantir la possibilitat de continuar cada una amb els seus processos d’empoderament.
La crisi ha afectat el suport als programes per part d’algunes empreses?
El que hem intentant és que tant les dones com les empreses tinguin tota la informació en aquest context perquè les decisions siguin el més racionals i ajustades possibles. Molta petita empresa s’ha trobat en una gran crisi. Ens hem trobat també amb les dones que participen en la línia d’emprenedoria que també els hem d’oferir ajudes bàsiques, perquè han hagut de tancar els negocis. Però algunes empreses han estat fent col·laboracions tant pel punt de repartiment d’aliments, com per la recollida d’ordinadors per garantir l’accés a l’escola telemàtica i també ens han donat productes d’higiene i materials per als EPIs. Conductors solidaris també ens han ajudat portant-nos aliments al punt de repartiment. És a dir que per una banda hi ha empreses que ens han dit que estan fatal i no poden fer contractacions i per altra hi ha empreses que han pogut fer aportacions materials.
Creus que en els propers mesos es mantindrà la quantitat de dones que requereixen suport en el més bàsic, com és aconseguir aliments?
Pot ser que la pressió tan directa d’ara baixi, però una part l’haurem de mantenir. Encara no sabem l’abast dels efectes que tindrà la crisi. Sabem que serà molt gran però hi ha una incertesa important. En els primers mesos hi ha hagut una resposta molt immediata de les entitats per oferir ajudes en la realitat nova que se’ns ha plantejat. Crec que això cada vegada s’anirà estructurant i organitzant més; que s’anirà generant una resposta més en xarxa i amb més suport de l’Administració.