El Consell Nacional de Dones de Catalunya recorda que els drets sexuals i reproductius són drets bàsics per “viure amb llibertat i sense violència”
El Consell Nacional de Dones de Catalunya recorda que els drets sexuals i reproductius són drets bàsics per “viure amb llibertat i sense violència”
El Consell Nacional de les Dones de Catalunya (CNDC), l’òrgan col·legiat de participació i consulta de l’Institut Català de les Dones, en què Surt participa, recorda que els drets sexuals i reproductius (DSiR) són “drets humans que garanteixen que les persones puguin viure en llibertat i sense violència”.
“Suposen poder expressar i gaudir dels nostres cossos, les nostres sexualitats, els nostres desitjos i plaers lliures de tot tipus de violències i discriminacions, alhora que garanteixen poder exercir i gaudir de la plena sobirania corporal, orientació sexual i identitat i expressió de gènere així com també suposen ‘poders vitals’ que en el seu reconeixement ple contribueixen a transformar les societats”, recull el posicionament del CNDC.
Les organitzacions que el conformen reivindiquen que els drets sexuals i reproductius incorporen una dimensió “de drets públics i participatius”, cosa que suposa que cada persona i col·lectiu ha de poder “reafirmar els seus DSiR en l’àmbit públic i aportar a la construcció dels imaginaris, valors, normes, pràctiques socials i polítiques d’una societat”.
Així mateix, es reconeix que l’exercici ple dels drets sexuals i reproductius suposa “una transformació radical de les societats per acabar amb l’hegemonia de l’heterosexualitat, el mandat del binarisme de gènere, els rols i estereotips de gènere, les identitats sexuals, la maternitat obligatòria, la divisió sexual i racial del treball, les violències masclistes, les relacions de subordinació i opressió i posa al centre de l’anàlisi les vides i els cossos diversos en llibertat des del plaer i la no violència”.
Tot i això, plantegen que encara no s’ha assolit una igualtat substantiva en l’accés, l’adequació o l’acceptabilitat dels programes, els serveis i les infraestructures que mitiguin o eliminin completament les múltiples vulneracions en l’exercici dels DSiR. “El respecte i la protecció dels drets sexuals i reproductius passa pel reconeixement i la garantia del dret a una vida lliure de violències. Així doncs, en un Estat de dret, les institucions són les responsables d’habilitar els mecanismes necessaris per assolir i defensar aquesta fita a través d’una legislació i una pràctica institucional, funcionarial i de serveis públics que ho garanteixin de manera efectiva”, reclamen.
