“Trencar barreres costa, però no és impossible”
“Trencar barreres costa, però no és impossible”
“Trencar barreres costa, però no és impossible”
La Rosa Ernestina Zapata té 39 anys i fa un any que es dedica al muntatge i modernització d’ascensors. Es va formar al programa professionalitzador “Dones amb eines” de la Fundació Surt i es va inserir a la plantilla de l’empresa en pràctiques.
Com et vas introduir al sector dels ascensors?
No en tenia ni idea d’ascensors, però em vaig formar mitjançant el programa de la Fundació Surt fa un parell d’anys, per provar i em va entusiasmar des del primer moment. Quan anàvem a les obres de l’empresa formadora volia aprendre-ho tot! Havia fet servir un trepant abans, però no la resta d’eines. Quan entens el funcionament de cadascuna, aprens i veus que pots muntar ascensors per tu mateixa és fascinant. Has de ser responsable i fer molt bé la teva feina perquè a l’interior hi aniran persones que han d’anar segures.
Quines eines utilitzes a la teva feina?
Les eines fonamentals són una pistola, una cargoladora, una radial, eines fixes com tornavisos, claus de got, un raca-raca, un multitester per comprovar la tensió de l’electricitat i un equip per soldar. L’eina que pesa més, pesa uns 25 kgs. I porto l’EPI (Equip de Protecció Individual): casc, ulleres, guants, botes de seguretat, arnés i l’uniforme de l’empresa.
Com és treballar en un sector tradicionalment masculinitzat?
Trencar barreres costa, però no és impossible. Jo n’he trencat moltes. Quan les dones trenquen barreres en sectors masculinitzats, s’empoderen i creen un nou perfil laboral i personal. Podem ser autèntiques i fer els mateixos treballs que fan els homes. La societat hauria d’entendre que les dones agafem les eines i treballem amb la mateixa naturalesa que qualsevol persona. Això ens condueix a l’èxit. Jo em sento una treballadora més, entre els i les companyes ens ajudem. Per a l’empresa sóc un exemple real que avui està present i senten orgull de que pertanyi a aquesta família. Avui encara em passa que quan arribo a les obres, em demanen quan arribarà el meu company. Quan els hi dic que sóc jo qui muntarà, veus que fan un curtcircuit. Però la feina ben feta parla per sí sola.
Què ha aportat aquesta feina a la teva vida?
Em sento orgullosa de mi mateixa i tan capacitada per dedicar-me a aquest ofici que, amb el temps, espero aconseguir ser una de les coordinadores de l’empresa o formadora de dones que comencen com jo ho vaig fer.
“Dones amb eines” compta amb el suport del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya i Integral Ascensors.
https://youtube.com/watch?v=inPljWj9wrY%3Fsi%3DuSgBHnCP9Ef95tyn
