“Hi ha un augment de les treballadores pobres” 

“Hi ha un augment de les treballadores pobres” 

“Una de les principals diferències respecte a la crisi anterior és que aquesta crisi, aquesta emergència sanitària global, ha posat de manifest que hi ha feines que no es poden aturar, que són les vinculades a la reproducció de la vida i que són feines feminitzades”. Ho ha explicat la cap de l’àmbit de recerca de Surt, Laura Sales, en la primera taula rodona del Cicle Hipatia sobre treball i economia. Un espai que ha recollit mirades per afavorir una sortida de la crisi que incorpori la perspectiva feminista de l’economia,“una economia amb les persones al centre i sostenible”. 

El context de pandèmia ha contribuit a reconèixer feines de neteja, feines dins de residència de gent gran, feines dins de l’àmbit sanitari, feines de serveis socials, “ni que sigui en el pla simbòlic”, ha especificat Sales, ja que, en termes de precarietat, no hi ha hagut transformacions arran de la seva consideració d’essencials. 

A més, la capacitat de recuperació de llocs de feina entre els homes està sent superior als llocs de feina de les dones. “La particialitat i la temporalitat són dues realitat feminitzades”, ha afirmat, d’acord amb les dades. 

Pel que fa al treball no remunerat, durant la crisi, les dones han continuat assumint més càrrega i hi ha hagut més segregació en les tasques. Els homes s’han concentrat en la compra i les reparacions, que són les activitats que, durant el confinament, estaven permeses fora de la llar. 

En relació al teletreball, ha destacat com la reincorporació presencial ha estat més ràpida en les homes, en un moment “crític quant a cures”, que han quedat un cop més “en mans de les dones”. 

Les dones que abans de la crisi ja estaven en situacions socioeconòmiques vulnerabilitzades, com les dones en situació administrativa irregular, són les que han patit més els cops de la crisi. “Hi ha un augment de les treballadores pobres”, ha destacat Sales, així com de treball informal en sectors feminitzats, com el treball de cures i el treball sexual. “S’observa una precarització generalitzada”, afirma. 

En plena emergència social, les administracions públiques han estat “desbordades o, directament, amb serveis tancats”, ha recordat Sales, sobre una situació que s’ha traduït en sobrecàrrega per les entitats socials, que han fet de coixí a les urgències, així com també han fet de coixí les iniciatives de suport mutu.