Carolina Pallàs reclama situar la sostenibilitat de la vida i l’economia feminista al centre del futur metropolità
- La Directora General de les entitats ha participat en la jornada ‘Diàlegs AMB 15+15’ al Born Centre Cultural, on ha alertat sobre el “deute de cures” i la precarietat residencial que pateixen les dones.
-
Pallàs destaca que les dificultats d’accés a l’habitatge són estructurals i s’agregen en el cas de les mares soles i les dones migrades.
Barcelona – En el marc del quinzè aniversari de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), el cicle de jornades “Diàlegs AMB 15+15” ha iniciat el seu recorregut estratègic per analitzar els reptes de la metròpolis del futur. Una de les veus més destacades de la sessió ha estat la de Carolina Pallàs Compte, Directora General de la Fundació SURT i de l’associació SOM LLAR, qui ha participat en la taula rodona “Habitar i conviure: l’evolució de les famílies a la metròpolis de Barcelona”.
Durant la seva intervenció, Pallàs ha posat el focus en la transformació de les llars metropolitanes —que ja sumen 1,29 milions— i ha denunciat que el model econòmic actual se sosté sobre un “deute de cures”invisible i no remunerat, assumit majoritàriament per les dones.
L’habitatge amb mirada feminista i interseccional
Carolina Pallàs ha estat contundent en assenyalar que l’accés a l’habitatge no és un problema neutre en termes de gènere. Mitjançant una mirada feminista interseccional, ha exposat com la precarietat, la pobresa i la manca de xarxes de suport s’acumulen de manera desproporcionada en certs perfils:
“Ser dona, mare i estar sola suposa un triple repte a la metròpolis actual. Les desigualtats no són puntuals, sinó estructurals. Prop de la meitat de les dones amb dificultats per accedir a una llar han patit discriminació directa, una xifra molt superior a la dels homes”, ha afirmat Pallàs.
La Directora de Fundació SURT i SOM LLAR ha recordat que aquesta discriminació es manifesta tant en el mercat de lloguer com en la relació amb les entitats financeres, empenyent les dones amb feines precàries o d’origen migrant cap a la inseguretat residencial.
L’economia feminista per a una metròpolis sostenible
Davant d’una població que ja supera els 3,45 milions de persones i una tendència a l’envelliment (amb 200.000 llars de persones soles de més de 60 anys), Pallàs ha urgit a reorganitzar l’economia metropolitana:
-
Visibilitzar el treball invisible: Reconèixer el valor econòmic i social de les tasques domèstiques que sostenen la vida.
-
Combatre la feminització de la pobresa: Evitar que les retallades en serveis públics es tradueixin en una sobrecàrrega de treball per a les famílies de classes populars.
-
Trencar les cadenes globals de cures: Protegir les dones migrades d’especials formes d’explotació en l’àmbit de la llar.
Pallàs a fet una crida a les administracions per adaptar els serveis públics i les polítiques d’habitatge a la realitat d’unes llars cada cop més diverses i vulnerabilitzades, posant sempre la sostenibilitat de la vida al centre del debat estratègic.
