“No sortir amb un pis sota del braç fa que fer el pas de denunciar sigui molt més difícil”

Isabel Martín és l’advocada del servei jurídic que Surt ofereix a les participants dels programes que requereixen assessorament. Hi parlem per esbossar les principals necessitats de les dones que acompanya, així com els entrebancs per tirar endavant processos judicials en situacions de vulnerabilitat socioeconòmica. La inseguretat habitacional és una de les peces que Martín detecta com a condicionant fonamental a l’hora de prendre decisions.

Quines són les principals situacions en què les dones requereixen assessorament i suport legal?

El servei jurídic de Surt és un servei de caràcter generalista, això vol dir que atén tot tipus de situacions jurídiques. El que sol ser més demandat és tema estrangeria i documentació. És una matèria molt administrivitzada en què hi ha molt poca ajuda per part de l’administració pública i demana uns tràmits molt complexes que sempre requereixen l’assessorament d’algú amb cert coneixement i capacitat de gestió per poder dur-ho a terme. L’altre tema que sol ser bastant habitual són les consultes derivades de la guàrdia i custòdia i consultes relacionades amb situacions de violència, tant abans d’inciar processos com posteriorment. Moltes vegades el treball dels advocats o advocades d’ofici està sent correcte però falta la part d’empatia com per prendre’s el temps suficient per poder-li traslladar què és el que es trobarà i això fa que a vegades pensin que estan sent mal assessorades quan en realitat simplement és una falta de prendre’s el temps per poder explicar a la persona amb tranquil·litat què és el que està passant.

Per tant, generar confiança i donar certa tranquil·litat entens que és una peça central de la teva feina…

Moltes vegades contactar amb l’advocat que està gestionant el tema i dir-li que la seva clienta no està entenent res, que els truca una altra advocada, no per fiscalitzar, sinó per aconseguir aquest enllaç que permeti a la persona reenganxar-se al procés judicial, del que és part activa.

La barrera principal és l’idioma?

És una barrera important però no l’única. Moltes persones coneixen perfectament l’idioma però a l’hora de traslladar-los la informació pensant que l’idioma és el mateix fa que encara es prenguin menys temps per traslladar amb altres formes per tal que sigui intel·ligible, de què significa el procés judicial o administratiu. Moltes vegades es rep informació de les administracions públiques que les persones no poden entendre, inclús en la tramitació de prestacions. Hauria d’haver-hi un servei perquè se suposa que estàs atenent persones en situació límit o en risc d’exclusió social, i no existeix per part de l’administració un servei que faciliti la tramitació. També és habitual que vinguin amb requeriments per accedir a la renda garantida de ciutadania o altres prestacions, pel que s’ha de fer d’enllaç amb l’administració.

La precarietat frena la decisió d’emprendre processos judicials, d’acord amb el que veus?  

Molt. En el cas de tenir fills a càrrec, en molts casos em trobo amb la creença que l’absència d’ingressos fa impossible la custòdia,  perquè és així en altres ordenaments jurídics. Per això moltes dones sense ingressos tenen por d’iniciar processos de separació si tenen fills a càrrec o qualsevol procés suposi la sortida del domicili perquè realment ni que se’ls expliqui segueixen tenint la sensació que poden perdre els fills per no tenir capacitat per poder mantenir-los. No sortir amb un pis sota del braç i una ajuda sota el braç fa que fer el pas sigui molt més difícil. Per què la pregunta és on dormir demà si fan un pas que les fa sortir del domicili.

Tenir l’habitatge assegurat marcaria la diferència…

Encara més que recursos econòmics propis. No només es imputar qui ha estat o és la teva parella, és afrontar una situació econòmica complicada amb inseguretat respecte l’habitatge.  Pensar “i ara on passaré la nit amb els teus fills?” fa molt vertigen i cap procés judicial, per molt clar que ho veiem, per molt brutal que sigui la violència, no permet assegurar a la dona que obtindrà una ordre de protecció i que es podrà quedar al domicili i seguir la seva vida sense ser pertorbada i que podrem apartar l’agressor del domicili. A Barcelona només és entorn al 15% les ordres de protecció que s’atorguen, respecte a les sol·licitades.

Com s’explica aquesta baixa taxa d’ordres de protecció?

És un fet que en tots els congressos sobre violència ho discutim i no arribem a un consens per determinar el per què. Pensem que potser els jutjats de violència s’insensibilitzen en veure tants casos idèntics. És més fàcil aconseguir una ordre de protecció en un jutjat de guàrdia fora del jutjat de violència que en els jutjats específics per tractar aquests assumptes.  Fora de Barcelona, els jutjats de violència no està de guàrdia, així que si es presenta una denúncia en festiu i se sol·licita ordre de protecció, ho valora un jutjat de primera instància i en aquest cas sol ser més proper a donar l’ordre de protecció que no el de violència, que després és el que ha de ratificar aquesta ordre de protecció atorgada. El risc ha de ser imminent, no prejutja la situació de violència.

És una eina de protecció efectiva l’ordre de protecció?

Garanteix que pugui prendre decisions en relació al futur del procés sola, amb capacitat de prendre les seves decisions, amb temps per madurar les decisions. Però no és infalible perquè el que vulgui anar a per ella la localitza i se la salta. Hi ha casos en què una ordre de protecció és suficient. En altres cal apartar-la fins que es pugui garantir la seva protecció.

La pandèmia ha aprofundit les situacions de dificultat socioeconòmica de les dones que atens des de Surt?

La situació ja era complicada. Els ERTO estan contenint moltes caigudes. Hi ha un augment claríssim de necessitat de gestió per la incapacitat de ser ateses en serveis públics. Les gestions més simples com aconseguir un padró o un duplicat de la vida laboral s’han convertit en demandes per atendre. El sistema de sol·licitud online demana uns coneixements previs que moltes persones no tenen. No hi ha la possibilitat de trobar una oficina física en un temps prudencial per resoldre aquestes necessitats.