Presentació i Metodologia | Fundació Surt | Descàrrega de documents | Crèdits | Contacte | Mapa web 

Mòdul 1
Equitat de gènere

Mòdul 2
Interculturalitat

Mòdul 3
Ciutadania

Altres dinàmiques

Consultar
Castellano Català
Presentació i Metodologia
A A A

Principis Orientadors

La maleta pedagògica és un equipatge conformat per un conjunt d'eines tècniques dissenyades i orientades a la transformació de pràctiques vigents que impedeixen i dificulten l'emergència d'una major equitat entre homes i dones, una sana convivència pacífica entre individus i col·lectius de diferents cultures i un major compromís i solidaritat en la defensa dels nostres drets, els dels nostres veïns i veïnes, els de ciutadans i ciutadanes d'altres països, afectant amb això, l'aprofundiment de la justícia, la llibertat i la democràcia i la participació ciutadana.

Creiem que aquestes pràctiques són fruit del nostre pensament, de les nostres creences, dels marcs reduïts que tradicionalment hem estat socialitzats, dels prejudicis amb què pensem i ens relacionem com a individus i col·lectius pertanyents a una cultura establint relacions carregades d'estereotips amb altres individus i col·lectius que considerem que pensen i es relacionen de forma diferent, o del desconeixement i passivitat amb què ens relacionem en l'exercici dels nostres drets a nivell local i en altres latituds del planeta.

Pensem que aquestes pràctiques derivades de les certeses amb què pensem en "un altre" en "l'altra" que poden prendre la forma d'"home", "dona", "homosexual", "transsexual", "català/a", "anglès,/a", "xinès/a", "paquistanès", "africà/a", "brasiler/a", "rus/a", "colombià/a", etc., són reproduïdes en la nostra vida quotidiana amb les nostres paraules i accions, quan convivim en la nostra vida diària, amb les nostres famílies, parelles, amics i amigues, en el treball, al carrer, a l'escola, en els organismes públics. Són fruit d'un sistema social i cultural, enriquit per tot el que considerem com a valors culturals, però també limitat, que ens projecta però que també ens constreny.

Aquest sistema ens imposa rols predefinits en el qual se'ns exigeix emmarcar-nos, rols que reprodueixen diferències en desigualtats, ens imposa estereotips i prejudicis sobre individus i col·lectius d'altres cultures, reproduint formes de discriminació i injustícia, i, finalment, ens limita en el compromís amb l'exercici dels nostres drets localment i globalment.

És a dir, entenem per exemple, que les formes de ser avui homes, dones o assumir altres formes d'identitat sexual, no sempre van ser iguals ni van sorgir de forma natural o espontània, han experimentat transformacions en el transcurs de diferents períodes històrics, en la mesura que es van introduir noves pràctiques i noves exigències. Moltes d'aquestes pràctiques van ser forçades pels moviments feministes i és necessari reconèixer que gràcies a aquestes reivindicacions, les dones tenen avui una major igualtat en quant a drets, en relació als homes.

Així mateix, històricament al llarg de diferents períodes, les cultures també han constituït diferents formes de relacionar-se que no s'han mantigut immutables ni estables. Per exemple en el transcurs de l’historia, es fan evidents els conflictes entre diferents cultures, quan les unes intentaven imposar-se sobre les altres basades en concepcions autoritàries o de superioritat com a model de civilització, que van circular en aquests períodes amb les seves conseqüents pràctiques socials. No obstant això, també van sorgir noves pràctiques, per exemple, van sorgir els Estats com a sistemes polítics, els sistemes comunistes, les democràcies, el drets internacional, etc. Aquestes pràctiques no van sorgir de forma natural, sinó que es van anar constituint a partir de les inconformitats de diferents col·lectius i van ser fruit d'iniciatives individuals i col·lectives que es van mobilitzar de forma intencional cap a la constitució i èxit de tals propòsits, cap a la transformació dels individus i les societats, van ser fruit de l'aprenentatge sobre les concepcions errònies del passat, però també fruit d'enormes reivindicacions socials.

Així mateix, entenem que la ciutadania no existeix de forma natural, es parla de ciutadania a partir del supòsit que hi ha els Estats de Dret o formes de dret internacional. Tenim la convicció que ser ciutadà o ciutadana tampoc esdevé d'un procés natural ni espontani sinó que han d'inserir-se en el sistema social els mecanismes que ens construeixin com a tals. En aquest sentit, diem que la ciutadania és una construcció social, és a dir, que existeix en les actuals condicions tal com s'exerceix perquè hi ha uns mecanismes i dispositius socials que la constitueixen i la reprodueixen com a tal i, si volem que sigui diferent, cal introduir altres mecanismes i dispositius socials que la constitueixin en un altre sentit, perquè sigui diferent.

En definitiva, les formes com ens constituïm com a homes, dones o qualsevol altra identitat sexual, les formes com ens constituïm com a individus i col·lectius amb un determinat marc cultural i sistema de creences i les conseqüents relacions que establim amb persones amb altres marcs culturals sistemes de creences diferents, o les formes com ens constituïm com a individus que participen activament en l'exercici de la ciutadania local i global, són construccions socials i culturals, històricament situades, que reproduïm en la vida diària i davant les quals se'ns imposa com un imperatiu ètic i polític, transformar-les quan reprodueixen inequidades, desigualtats o contribueixen a la injustícia.
Proposem així una metodologia basada en la convicció que aquestes pràctiques són fruit d'un sistema social i cultural, situat històricament, és a dir, socialment construït i per tant possible de transformar. Des d'una concepció construccionista, reconeixem la importància del llenguatge com a formador del nostre pensament, dels nostres sistemes de creences que inevitablement guien i constitueixen les nostres pràctiques i relacions socials.

Pretenem contribuir a la desestabilització, anàlisi, reflexió i constitució de noves formes de pensar en relació amb els tres temes que ens convoquen: equitat de gènere, interculturalitat i ciutadania. En transformar el nostre pensament i analitzar-ho en allò que considerem com normal o natural, inexorablement es transformaran les nostres pràctiques.

Som conscients que no n'hi ha prou amb la transformació de les formes en què pensem com a individus, també les institucions socials reprodueixen de manera sostinguda aquestes pràctiques: la família, l'empresa, les religions, les associacions, les organitzacions de l'Estat, els mitjans de comunicació, l'internet, etc. Així, la nostra responsabilitat s'ha situat en el sistema educatiu, perquè considerem que té una gran rellevància tant en la reproducció com en la constitució del nostre pensament i de les nostres relacions; des l’àmbit educatiu també es poden difondre cap a tota l'esfera social noves pràctiques socials.

La Maleta Pedagògica és una eina de transformació en el sistema educatiu que, amb el compromís dels i les docents i actuant al costat de l'experiència dels/es docents i d'altres propostes que ja vénen executant-se, pretén contribuir a que canviem les creences bàsiques sobre les quals desenvolupem pràctiques socials que reprodueixen formes d'injustícia, inequitat o desigualtat.