Presentació i Metodologia | Fundació Surt | Descàrrega de documents | Crèdits | Contacte | Mapa web 

Mòdul 1
Equitat de gènere

Mòdul 2
Interculturalitat

Mòdul 3
Ciutadania

Altres dinàmiques

Consultar
Castellano Català
Consultar
A A A

Romania

País: Romania
Total habitants: aprox. 23.000.000

Accés a l'educació

Primària

Secundària

Superior

Total persones

1.900.561

961.231

767.439

Total dones

919.589

454.754

412.805

Quina és la importància donada a l'educació i a l'escola en els vostres països? (és valorada socialment, o el treball és considerat més important?)

L'escolarització ha estat i segueix important; tant abans com avui en dia (refrany molt utilitzat: "ai carte ai parte"- traducció/ interpretació "tens estudis tens facilitats".

  • abans estudis gratuïts ara cada vegada més de pagament , resulta una polarització de l'ensenyament que condueix a una diferenciació de la població escolar per motius financers.
  • diferència entre l'ensenyament del medi rural i urbà (condicions d'infraestructura i professorat).
  • els estudis de primària: abans basats en acumulació de moltíssims coneixements, menys interactiu. Es treballa per fer-se un "open coordinació"/ canvi d'experiències...
  • en l'EU s'ensenya com desenvolupar les aptituds de comunicació ,estimula la creació; a Romania encara es treballa conforme amb els estereotips comunistes que t'ensenyava tancar-te en tu mateix i no desenvolupar habilitats de comunicació.

L'educació és funció només de l'escola o també d'altres grups de la comunitat?

No diria que la funció de l'escola és d'educar als alumnes, aquesta funció seria més de formar/ instruir, l'educació es rep en la família , en els grups socials, comunitat. Refrany : "Nu are cei sapte ani de acasa", traducció /interpretació: No ha rebut el que és més valorat, l'educació dels primers anys (7) que es dóna en la família, en la comunitat...

Quina és la implicació dels pares/mares/tutors en la vida escolar dels fills i filles?

Hi ha la figura de les AMPAS(o similar) als seus països d'origen? Els pares participen o hi ha altres formes de participació?
Hi ha un consell dels pares per cada classe que té com a funció principal gestionar el fons financer de la classe , d'organitzar excursions, festes....

Des de la vostra perspectiva, són perceptibles algunes diferències en la societat dels vostres països sobre la importància d'educar als nens i a les nenes?

Depèn de cada família en part:

  • del lloc on viu(poble / ciutat)
  • del nivell de formació dels membres de la família
  • dels ingressos

Es donen casos quan les nenes tenen menys oportunitats d'accedir als estudis, es queden a cuidar de la família, o opten per un treball primerenc perquè els seus ingressos siguin una ajuda per a la família.
Però també hi ha casos de germans majors que no estudien , comencen a treballar perquè recolzin a la família i a l'escolarització dels més petits.

Com és l'ambient de les classes en els vostres països? (Per als qui han estudiat aquí i allà, quinas diferències són més visibles?)

Tinc entès que cada vegada va canviant més , s'acosta més a l'ambient occidental. Per la meva pròpia experiència he trobat diferències en:

  • aquí hi ha més respecte cap al professorat com a persones i al seu treball,
  • també més disciplina( respectar horari de classe, silenci, dinàmica de la classe, entrega de treballs...)
  • un professorat menys exigent a l'hora de puntuar,
  • també he d'apreciar que aquí m'he trobat amb un ambient més relaxat.

Altres realitats a Romania: molta corrupció , un exemple és obtenir un diploma sense passar per l'escola.

Com és considerada la figura del mestre o mestra? (novament, com el/la veuen en els vostres països i quines diferències troben amb la societat escolar catalana)

La relació mestre-alumne té un pronunciat caràcter didàctic. Els alumnes no demanen consells a qualsevol mestre sinó només als que els tenen confiança.

Un estudi sobre l'educació demostra l'estat trist en què es troba l'ensenyament romanès i l'enorme abisme entre les dues generacions: mestres-alumnes. Els professors no saben gestionar la relació amb els alumnes i tampoc saben fer més fàcil i atractiu el contingut del programa escolar. Hi ha situacions on l'èxit de l'alumne és a causa de la mitjana d'origen; "els nens de diners llestos" tenen més èxit que la resta.
Quant a l'opinió dels alumnes sobre els professors, hi ha tres categories:

  • els massa durs i exigents que demanen més que no pas donen, ignorant que els alumnes tenen també tasques d'altres assignatures,
  • els que saben establir ponts reals de comunicació amb els alumnes i hi ha un equilibri entre els requisits de l'ensenyament i l'amistat,
  • els que demostren falta de respecte cap als alumnes o per comportament discriminatori, o per abús d'autoritat.

En la societat escolar catalana trobo que l'ambient és més relaxat i hi ha una relació mestres-alumnes molt més estreta.