Total habitants en el 2008: aproximadament 167.520.000

Quina és la importància donada a l'educació i a l'escola als vostres països?

És valorada socialment. Avui sí donen gaire importància, sobretot a les ciutats gairebé totes les nenes i nens estan matriculats i fins a 14 anys és obligatori. En canvi, als pobles no és el mateix percentatge. Els pares prefereixen que els nens ajudin als seus pares als seus negocis (agricultura) i les nenes fan tasques de casa i ajuden la seva mare per cuidar els germans.

L'educació és funció només de l'escola o també d'altres grups de la comunitat?

Hi ha fundacions i associacions que estan treballant, sobre l'educació per a gent gran, sobretot per a dones, per exemple: (nai roshani , vol dir! Nova llum).

Quina la implicació dels pares/mares/tutors en la vida escolar dels fills i filles? Hi ha la figura de l'AMPAS (o similar) als seus països d'origen? Se si, sol ser participades o hi ha altres formes de participació?

Els pares participen en poques ocasions, per exemple dia de pares, fi de curs o algun festiu, per exemple: després d'Eid (dia d'anyell) ells celebren la gran festa al col·legi o institut.

Des de la vostra perspectiva, són perceptibles algunes diferències en la societat dels vostres països sobre la importància d'educar als nens i a les nenes?

Avui dia sí que donen importància que les nenes també estudiïn com els nens, però si mirem 10 anys endarrere no era tan important que les nenes també han de tenir educació. Per ignorància, al Pakistan les dones no treballen, només fan tasques de casa i no surten soles. La cultura pakistaní és totalment diferent que la catalana. Quan una nena té 14 anys, els seus pares comencen a cercar un noi perquè se'n vagi a casa del seu marit. Ells pensen que les noies no han d'entrar al món laboral, per això no fa falta que estudiïn.

Com és l'ambient de les classes en els vostres països? (Per als qui han estudiat ací i allà, quines diferències són més visibles?)

L'ambient és molt tranquil a la classe, hi ha una diferència entre alumnes pakistanesos i alumnes espanyols. Els alumnes pakistanesos quan parlen amb el seu professor no el miren als ulls, per respecte o per por. Sobretot les noies són molt tímides.

Com és considerada la figura del mestre o mestra? (novament, com el/a veuen als vostres països i quines diferències troben amb la societat escolar catalana)
A Pakistan els mestres posen un límit, vol dir que no es fan bromes, no tenen relació personal amb els alumnes, estan molt limitats i reservats.