Presentació i Metodologia | Fundació Surt | Descàrrega de documents | Crèdits | Contacte | Mapa web 

Mòdul 1
Equitat de gènere

Mòdul 2
Interculturalitat

Mòdul 3
Ciutadania

Altres dinàmiques

Consultar
Castellano Català
Consultar
A A A

Marroc

Total habitants: aproximadament 33.milions

Matriculats en l'educació

Primària

Secundària

Superior

Total

4.023.000

1.952.000

367.000

Dones ( dels matriculats)

46%

45 %

45 %

Quina és la importància donada a l'educació i a l'escola als vostres països?

Depèn de les famílies i la seva economia. Pràcticament, la importància és la mateixa que aquí. A molts pares i mares el que els preocupa és el benestar de la seva família, però com a moltes parts i com tu ben dius, una cosa és el que desitjaria i una altra és la realitat de cadascú. (Prioritats, economia familiar, cost dels cursos, distància entre col·legi/casa, necessitat familiar, nombre dels membres de la família, jerarquies, línia de successió, el/la referent de l'entorn, etc…). Encara que saben algun@s com l@s d'aquí que poden tenir sortida o no, quan acaben la carrera.

(És valorada socialment, o el treball és considerat més important?)

Repeteixo aquí gran part de les explicacions anteriors, "depèn de qui i de com". Sense oblidar, que també valoren els oficis tradicionals. (Mecànica, electricitat, pintura, fusteria, etc…), que tenen, segons algun@s, sortides al món laboral més ràpides per aportar diners a casa (per a la gran majoria dels casos per als que resideixen aquí a Catalunya i per a algunes famílies al país d'origen).

L'educació pertany només a l'escola o a altres grups de la comunitat?

L'educació pertany a tres agents, l'escola, la família i la societat:

  • La família:
    El seu paper com a institució educadora primera és primordial. En la majoria dels casos la família és extensa i diametralment, està molt llunyana del model modern occidental. Encara que la responsabilitat educativa cau sobre tots els seus membres, cal destacar que aquesta funció és pròpia dels més grans, independentment del seu gènere. Això és perquè sovint són els dipositaris del coneixement. Ells tenen la experiència de la vida, coneixen el passat, la tradició i la cultura. Tot membre de la família extensa té un cert dret a recriminar un menor per un comportament no adequat, encara que no sigui ni el seu pare ni la seva mare. Sense caure en la generalització, dins de l'educació que dóna la família marroquina destaca la importància que té la disciplina i el sentit de l'autoritat.
    Aquests dos conceptes no sempre estan lligats a la figura paterna com es pensa. En molts casos és el mateix funcionament intern de l'estructura familiar el que recorre a ells sense necessitat de tenir una figura que els representi.
    Per adquirir la disciplina, hi ha casos d'una certa rigidesa - i a vegades de repressió- que pot arribar en certs casos al càstig físic per tal d'aconseguir el domini i la submissió de la personalitat.
    El paper de la família com a agent educatiu és primordial donat que és en l'entorn familiar que es donen les primeres pautes de comportament social.
    La diferència que pot existir amb una família occidental moderna consisteix en què els germans més grans poden assumir el rol educatiu i de tenir cura dels més petits en tot moment. Una germana pot arribar a assumir alguns papers o funcions de mare amb els seus germans més petits. Aquí comença l'aprenentatge maternal de moltes noies.
    Aquest fet, d'alguna manera, resumeix la línia educativa que reben. Per això, per aquestes noies l'adolescència és quasi inexistent. Passen directament de ser criatures a ser adultes. Cal recordar que l'educació que reben els seus germans nois és ben diferent. Un dels principis importants en la seva educació és la independència i la autonomia personal.
    El model de família definit en aquest context és el tradicional estàndard del Marroc actual.
    La heterogeneïtat de la societat marroquina es dóna també a nivell de família.
    Hi ha famílies molt modernes i d'altres molt conservadores i el grau de modernitat d'una família està marcat per diversos factors: social, religiós, econòmic, geogràfic, etc.
    En funció de tots aquests elements, l'educació impartida per les famílies pot variar molt. Per això s'ha d'evitar la generalització.
  • El carrer:
    És un espai alternatiu de trobada, d'aprenentatge i de convivència molt important. D'una manera indirecta al carrer s'aprèn molt. Els més petits aprenen jugant i els més grans observant tot allò que passa al seu entorn. Aquests últims fan de responsables o educadors involuntàriament. Totes les persones presents al carrer en un moment donat estan implicades, d'una manera o altra, en allò que hi passa.
    Per exemple, és quasi impossible que una persona gran no digui alguna cosa a uns nens que estan tirant pedres a una casa. A vegades, hi ha trams de carrer molt limitats on juguen diversos grups de nens a diferents jocs segons l'edat o el gènere sense que hi hagi un responsable o conductor del joc més gran. Ells mateixos marquen les normes i els objectius educatius s'assoleixen d'una manera natural.
  • La escola:
    En el procés de l'aprenentatge, el que es fa és aplicar mètodes autoritaris tradicionals que fomenten la memorització mecànica dels continguts sense tenir en compte ni les capacitats de cadascú ni la seva tendència intel·lectual.
    A més a més, la concepció de l'escola al Marroc, com a molts altres indrets, s'entén com un lloc on es dóna una determinada informació i uns determinats coneixements, on s'aprenen determinades lliçons, on s'hi han de formar determinats hàbits que les criatures hauran de fer servir en raó d'unes altres coses (vida social) que hauran de fer en el futur.
    Ni pels continguts impartits, ni per la metodologia, ni per la motivació dels professionals (en moltes ocasions, mal remunerats i allunyats dels seus llocs habituals de residència) s'està fent grans coses al Marroc perquè l'escola tingui la seva funció social, representi la vida actual, vida tan real com la que els nois i noies fan a casa, al carrer, etc.

Quina és la implicació dels pares /mares/tutors/ en la vida escolar dels fills i filles, hi ha la figura de l'AMPAS (o similar) als seus països d'origen, se si sol ser participada o hi ha altres formes de participació?

Els pares tenen contacte amb l'escola o amb els docents i no existeixen AMPAS.

Des de la vostra perspectiva, són perceptibles algunes diferències en la societat dels vostres països sobre la importància d'educar als nens i a les nenes?

Està comentat una mica en la resposta anterior. La manera d'entendre, tant aquí com en origen, la disciplina des de casa, escola i el carrer amb una certa autoritat és totalment diferent. La manera d'entendre el respecte en ambdós costats, també és molt distinta.

Com és l'ambient de les classes en els vostres països? (Per als qui han estudiat ací i allà, quines diferències són més visibles?)

En primària el sistema educatiu és igual al d'Espanya, excepte l'autoritat del docent a les aules, i en l'ensenyament de secundaria i superior també és molt semblant a Espanya. Preescolar i primària, una mica en secundària, no tant la superior.

Com és considerada la figura del mestre o mestra? (novament, com el/a veuen als vostres països i quines diferències troben amb la societat escolar catalana?)

La diferència entre els dos països és que al Marroc la figura del mestre és més respectada i considerada. La figura del mestre/a per part de les famílies al Marroc és molt respectada i es considera una persona sàvia, té el respatller i el vistiplau en tot el que fa. Es dóna per suposat que fa el millor pels estudiants (si et diu o et fa quelcom és pel teu bé!) i en molts casos, donen per fet que és el seu treball, el mantenir l'autoritat i disciplina dins i fora de les aules. Aquí, la manera d'entendre l'autoritat, respecte, responsabilitat i límits d'uns i d'altres és un debat nacional…