Total habitants: aprox. 40 000 000

Quina és la importància donada a l'educació i a l'escola en els vostres països? (és valorada socialment, o el treball és considerat més important?)

És molt important. No obstant això hi ha una enorme dificultat per a l'accés als estudis i cada vegada és més privatitzada, la qual cosa impedeix que les persones amb menors recursos econòmics ingressin els seus fills i filles al sistema educatiu. L'educació és valorada socialment, d'acord també als grups i a les classes socials (la societat Colombiana és extremadament classista). Per a les persones del camp o àrees més rurals per exemple, l'educació és l'emancipació de la "ignorància", perquè camperols i camperoles es consideren a si mateixos dins d'aquesta categoria, estereotip que reafirmen per exemple les persones habitants de les àrees urbanes.

També és important dir, que cada vegada, es valoren més els sabers de les comunitats camperoles. Per a les comunitats camperoles o rurals és d'un enorme valor que un fill o filla accedeixi a l'educació i més encara a estudis universitaris, no sols implica un reconeixement en el seu nucli familiar sinó en la seva col·lectivitat, per exemple a la seva sendera (petit poblat conformat per diverses finques). Per a les famílies camperoles, també suposa un esforç, perquè els nens i nenes camperoles s'integren a les feines del camp a molt curta edat i fan part molt important de les feines que permeten el sosteniment del projecte camperol. A poc a poc les persones han anat prenent consciència de la importància de l'educació dels nens i nenes, per sobre de les feines del camp.

Per a comunitats, per exemple, Afrocolombianes, l'educació ha estat també un vehicle d'emancipació, però ja relacionat amb pràctiques discriminatòries lligades al racisme i pràctiques colonials. També és un valor en la mesura que les persones que aconsegueixen estudiar, les resta consideren que ocuparan càrrecs públics o privats que permetran el millorament de les condicions de vida de les seves localitats, que són generalment les que tenen més dificultats quant a serveis o infraestructures.

Per a pares i mares de comunitats pobres d'àrees urbanes, s'educa als fills i filles amb l'esperança que ells i elles estudiïn i algun dia puguin tenir un treball que permeti sortir de les condicions de pobresa, l'educació és la possibilitat de l'emancipació de la pobresa. S'espera que els fills i filles quan siguin adults contribueixin al millorament de les condicions materials de les llars. També l'educació dels fills i filles està lligada a la possibilitat que les dones puguin treballar, perquè és assumit socialment una major càrrega per a les dones en aquest rol, i en aquest sentit hi ha una sobrecàrrega de treball domèstic per a les dones, havent de sacrificar les seves possibilitats d'exercici laboral. Un agreujant en relació amb això és que a Colòmbia nens i nenes estudien només mig temps, de 7:00 am a 12:30 pm o de 12:30 a 6:00 p.m., amb la qual cosa les llars han de gestionar el temps restant.

Per a les nenes, també els hi dificulta més accedir a l'educació, perquè s'assumeix en molts casos que en haver de treballar la seves mares, elles són les que s'han d'encarregar de cuidar els seus germans i germanes menors, en molts casos no poden estudiar per aquesta injusta decisió. En els casos en què poden estudiar, moltes vegades són sobrecarregades amb les feines domèstiques.

Per a persones amb majors recursos econòmics, estudiar no és un èxit, ni tan sols una pregunta, que es pogués plantejar en termes d'estudi o no estudi?, estudiar fa part de la seva vida, com si fos un procés natural inqüestionable, està associat a exercir una professió i un treball en el futur, la pregunta no és si podré estudiar? Sinó què vull estudiar? Fins aquí, una visió resumida i quelcom esbiaixada d'aquest tema. La conclusió és que sí és molt important, i que aquesta importància està lligada a les condicions de vida de les persones, a les seves condicions de gènere i en la majoria dels casos a condicions d'opressió.

L'educació és funció només de l'escola o també d'altres grups de la comunitat?
L'escola compleix un paper fonamental, però també altres grups de la comunitat. Per exemple en zones molt pobres les organitzacions no governamentals ofereixen programes educatius i d'acompanyament a nens i nenes que complementen de manera important la feina de l'escola. Els veïns i veïnes, també exerceixen una funció d'educació important, tant d'ensenyament de normes de convivència com a l'atenció de nens i nenes, el fet que els nens i nenes només estudiïn mitja jornada, comporta que l'altra mitja jornada sigui complementada, amb el treball d'organitzacions, esglésies o els veïns i veïnes del barri.

Quina la implicació dels pares/mares/tutors en la vida escolar dels fills i filles? Hi ha la figura de l'AMPAS (o similar) als seus països d'origen? Se si, sol ser participades o hi ha altres formes de participació?

A Colòmbia, l'escola està estructurada en el que s'anomena la "comunitat educativa", que està conformada, per: nens i nenes estudiants, professors i professores, rectors/es de l'escola, associacions de pares i mares de família (realment s'anomena associacions de pares de família, encara que només assisteixen en la majoria dels casos les dones, els homes es desentenen molt d'aquest paper), caps de nuclis educatius (associacions d'escoles per sector i per graus), secretaris/es d'educació municipal, secretaris d'educació departamental i ministre d'educació.

Existeix també el govern escolar, que és una representació dels estudiants per resoldre els seus problemes enfront de les autoritats educatives, es fan votacions a l'interior de les escoles i establiments educatius, també hi ha estudiants formats en mediació de conflictes per ajudar a resoldre les diferents situacions problemàtiques que es presenten al centre educatiu.

Des de la vostra perspectiva, són perceptibles algunes diferències en la societat dels vostres països sobre la importància d'educar als nens i a les nenes?

Sí, és clar que percebo una enorme diferència, i és que estudiar no és una elecció o si tens o no tens possibilitats. Em sembla que l'Estat proporciona tots els mitjans perquè hi hagi una educació pública de qualitat. No és afer de si tens o no tens diners (o almenys en menor mesura), per exemple els auxilis de l'Estat per a famílies nombrosa, o amb problemes de dependència, o els auxilis dels menjadors, o els auxilis a les famílies nombroses, o simplement el fet que els nenes i nenes estudiïn tot el dia, complementen de manera molt important l'accés a l'educació i que les famílies puguin sostenir-ho d'una manera més fàcil.

La importància en aquest sentit, la veig que clarament aquí l'educació per a l'estat és una prioritat, i ho veig en tots els nivells des dels primers graus d'estudi fins als universitaris i de postgrau. Em sembla que això és substancial, a Colòmbia, l'educació és assumida com una despesa i no com un dret i una inversió en un projecte de societat més just. Estudien els qui puguin pagar la seva educació, almenys fins als estudis universitaris. L'escola bàsica sí té un alt percentatge de nens que aconsegueixen concloure els seus estudis, però en la mesura que els graus pugen, augmenta la desescolarització.

Bé, en quant a l'escola, el més visible, són les jornades completes d'estudi i els menjadors, imagino que això dóna una dinàmica completament diferent, en el temps i les rutines escolars. També veig una diferència en relació amb l'ús d'uniformes, a Colòmbia, cada escola té un uniforme diferent, aquí no, el més semblat són les bates de treball o de menjador dels/es nens/es. També el ritme de les estacions de l'any o les vacances marca un ritme i unes rutines diferents, per exemple els casals, o el tipus de roba que es porta. La separació de funcions i responsabilitats a l'escola també em semblen molt importants, i crec que ajuden a fer que funcioni d'una manera més organitzada l'escola.

Com és considerada la figura del mestre o mestra? (novament, com el/a veuen alls vostres països i quines diferències troben amb la societat escolar catalana)
Bé, la figura del mestre o mestra és molt important, està també relacionat amb el lloc a què són assignats si és rural o urbà compleix diferents funcions. Per exemple al camp, els mestres i mestres són en molts casos la presència institucional de l'Estat, o el vincle amb la ciutat, els qui porten notícies, les cartes o comandes. Es converteixen en persones que ajuden a la promoció de processos organitzatius a les senderes per a la resolució de problemes.

El que puc dir, és que els professors i professores es comprometen en la resolució dels problemes de nens i nenes més enllà de ser assumit com una professió únicament, i això és molt important perquè crec que sense aquest compromís, molts nens i nenes es quedarien per fora del sistema educatiu. El que vull dir, és que les carències del sistema educatiu de l'estat, són esmenades amb els esforços dels professors i professores. Aquesta és una de les diferències que trobo amb Catalunya, aquí em sembla que els professors i professores simplement assumeixen un treball i una professió. És clar, això té els seus pros i els seus contres, per exemple el que mostra és que quan el sistema funciona, no cal que els professors i professores se sobre esforcin.