País: Xina
Total habitants: 1.321.290.000 (2007)

*Secundària: inclou educació mitja inferior i educació mitja superior comú.
** Superior: inclou educació superior comú, postgraus i educació professional mitja, sense aquest últim seria 25.280.000.

La família xinesa dóna molta importància als estudis dels seus fills i els recolza a perseguir-los sempre que l'economia familiar els permeti. Primer perquè a la societat xinesa una persona sense estudis significa que haurà d'exercir treballs físics de poc guany, i una persona amb estudis superior és considerat d'un estatus superior i obtindrà millors condicions laborals al futur. En segon lloc per la forta competència social present a la Xina, es creu que qui posseeix un títol d'estudi superior que els altres tindrà més possibilitat d'èxit a la vida.

Ara bé, parlant d'un país tan gegantí com a Xina hem de tenir en compte l'enorme diferència entre la vida que es fa a la zona rural i la de la zona urbana. A la zona rural la gent dóna més importància al treball encara que cada vegada hi ha més famílies que donen suport als seus fills que s'ha de seguir els estudis a la ciutat, mentre que a la zona urbana la gent prefereix i vol que els seus fills realitzin estudis superiors abans que treballar de jove. Per això, molts estudiants universitaris xinesos que acaben la carrera reconeixen no haver tingut cap experiència ni pràctica laboral abans, que només han conviscut amb llibres i teories.

L'educació és funció només de l'escola o també d'altres grups de la comunitat?

Bàsicament només les institucions educatius es preocupen de l'educació dels estudiants, encara que també hi ha el ministeri d'educació que vetlla per la qualitat de l'ensenyament i que en tots els llocs hi hagi accés a ella, especialment en zones de difícil comunicació, per exemple, zones rurals i zones muntanyoses aïllades.

Quina és la implicació dels pares/mares/tutors en la vida escolar dels fills i filles? Hi ha la figura de l'AMPAS (o similar) als seus països d'origen? Se si, sol ser participades o hi ha altres formes de participació?

Una característica rellevant de l'educació a la Xina és la implicació dels pares. Cada vegada que un fill té un examen important, els pares s'impliquen molt en el procediment i el desenvolupament dels estudis dels seus fills. Un exemple clar és la selectivitat. A la Xina la selectivitat és l'última fase eliminatòria per arribar a les millors universitats, les que els asseguressin un futur pròsper. El pla és: el fill estudia, i només s'aixeca per menjar i dormir. Els pares fa el mateix horari que el seu fill, li preparen l'àpat, li fan les compres, pràcticament li organitzen tot perquè no es distragués dels estudis. Tot això són més proves que l'educació és un fenomen de molt pes al marc social xinès. A la zona rural potser no és tan present la implicació dels pares, bé per la falta de coneixement en aquest àmbit bé perquè no tenen temps per les àrdues tasques del camp.

Associació com AMPAS no existeix, però sovint es convoquen reunions amb els pares per informar-los del desenvolupament dels seus fills a l'escola y es decideixen temes relacionats amb l'activitat escolar de l'entorn del nen.

Des de la vostra perspectiva, són perceptibles algunes diferències en la societat dels vostres països sobre la importància d'educar als nens i a les nenes?

Ambdós països donen molta importància en l'educació dels fills però amb una lleugera diferència. En Xina l'educació és més severa, més esquemàtic; a Espanya l'educació opta un aire més lliure, més independent. Els estudiants tenen molts més camins que escollir si no se segueix la línia principal de primària, ESO, batxillerat i universitat. Poden treballar, fer cicles, cursos de formació, i si acabes una carrera pots fer una altra al cap de 10 anys mentre treballes, etc. La majoria dels xinesos té la mentalitat més lineal, més estructurada, i funciona més a manera de plantilles. No sol haver-hi estudiants de 30, 40 o 50 anys, per exemple, a l'universitat. Normalment acaben d'estirada l'estudi i després sí que es fiquen al mercat laboral.

Com és l'ambient de les classes en els vostres països? (Per als qui han estudiat ací i allà, quines diferències són més visibles?)

La superpoblació de Xina també es nota a les aules. Per a una millor qualitat, no se sol haver més de 30 nens en una aula espanyola, però en Xina arriben a tenir 50 o 60 alumnes en una aula de primària, i una mica menys en secundària. Però clar, aquest nombre també depèn dels col·legis. D'altra banda, hi ha molta més disciplina a les classes en Xina que a Espanya. Els nens d'aquí són molt més liberals i sempre fan el que els dóna la gana. A la Xina la figura del professor imposa molt, i com l'estudi és molt important, llavors són més atents a les aules.

Com és considerada la figura del mestre o mestra? (novament, com el/a veuen als vostres països i quines diferències troben amb la societat escolar catalana)

La ideologia confuciana va ser la base doctrinal en Xina durant milers d'anys, i es caracteritza per cinc importants relacions, si les persones les respectessin, era possible arribar a una harmonia social absoluta: 1. governant - súbdits; 2.pare - fill; 3. marit - esposa; 4. Germà major - germà menor; 5. amic - amic.

Per aquesta raó (i encara que la Xina moderna hagi perdut molt d'aquesta ideologies tradicionals per la revolució cultural de 1966 a 1976), les persones velles i els professors continuen sent venerats i respectats pels xinesos. A les classes la figura del professor o professora imposa molt davant els alumnes i els pares també els respecten. No sol haver-hi casos de bullying escolar ni desordre a les aules. Ara bé, el vincle professor i alumne és molt més estreta que del món occidental. Moltes vegades el professor també és com un mestre pare que es preocupa de cadascun dels seus alumnes, els tracta gairebé com a fills. Els donen consells i ajudes quan és necessari i fora del recinte escolar, especialment als problemàtics. Hi ha una pràctica en Xina que és que els professors visiten la casa dels pares de l'alumne per veure com camina l'estudiant no sols dins l'escola sinó també en l'entorn social i familiar. Una interacció mútua entre professors i pares per conèixer millor l'alumne.