La legislació romanesa preveu càstigs per la violència en famílies. L'article 180 paràgraf 1.1 del Codi Penal especifica que un acte de violència per part de les parts dins una família es castiga amb presó entre 6 mesos i 1 any, a banda de amb una multa.

En el paràgraf 3 del mateix article fa falta que l'acció penal s'engega amb una demanda per part de la víctima, o per part de qualsevol persona que té coneixement del maltractament. La reconciliació de les parts atreu la renúncia al procés penal, fins i tot quan es tracta d'una demanda d'ofici.

En funció de la gravetat del fet s'estableix el càstig que pot arribar fins als 5 anys de detenció (presó), si s'han fet danys corporals (art.182).
La violència domestica està acceptada en instància com a motiu de divorci. A Romania hi ha una institució pública (Agència Nacional de Protecció a la Família) i una multitud d'ONGs que treballen per a la protecció de la família i l'atenció en casos de violència domèstica (amb recursos com a cases d'acollida).
Fins al 2002, la legislació romanesa no incriminava la violació conjugal, ni la violència domèstica d'una manera explícita.

Conceptes culturals
Una dona es considera "bruta" pel fet d'haver portat al món una filla/fill, encara que ho faci dins un àmbit sagrat com és la família. La dona en quarantena post-part es considera "bruta", per això s'ha d'anar a l'església, on el capellà li farà rituals de purificació.

Si dóna a llum a una nena es considera "bruta"per 6 setmanes, si dóna llum a un baró només 3 setmanes. En el bateig, el baró pot entrar a l'altar, les noies no.
Aquesta és una tradició que respecten molt les dones romaneses que estan a Espanya. Es fa independentment del nivell social, encara que en l'àmbit rural és molt estricte.

Es considera l'home "el cap de família".

En la comunitat gitana, la dona no pot disposar dels seus béns, l'home se'ls administra. Ella no pot signar contractes sense el permís del marit. Ell té el dret de pegar a la dona en "límits tolerables" sense que la dona pugui "aixecar la mà".

En algunes comunitats, l'home pot divorciar-se (deixar la dona), pot repudiar la dona, sense que la dona pugui fer el mateix. Les infidelitats dels homes són acceptades, les d'una dona li destrueixen la reputació. La violació contra una dona és considerada una lesió greu de la propietat d'un home (del marit o del pare de la dona), es considera ofès a l'home i no a la dona que ha patit l'agressió.