(Resum sobre el Codi de família marroquina extret Del Lligall, núm. 27 (26 d'octubre de 2004),en Rhimo el Majdoub ben Omar)
La immigració marroquina és un dels col·lectius majoritaris a Espanya i específicament a Catalunya.

Els conflictes que es plantegen al sí de la família immigrant marroquina resident a Espanya, als com la dissolució del vincle matrimonial i els seus efectes, fa necessària la intervenció dels jutges o tribunals espanyols, que han de pronunciar-se sobre la controvèrsia, amb un desconeixement absolut sobre la regulació jurídica de l'Estatut personal aplicable als cònjuges de nacionalitat marroquina.

Als immigrants marroquins els és aplicable el text legal de la Moudawana, que és l'estatut personal dels marroquins i que regula institucions com el matrimoni, el divorci, la filiació legítima, successions... totes elles molt arrelades en la societat musulmana, i que tenen com principal referent el llibre sagrat "Alcorà".

La Moudawana va ser promulgada en dues etapes entre 1957 i 1958, i reformada pel Dahir de 10 de setembre de 1993. Posteriorment es va produir una altra modificació que va entrar en vigor el 4 de febrer de 2004 i la Moudawana ha passat a denominar-se Codi de Família. Les esmentades reformes es van produir gràcies a les pressions que van exercir, entre d'altres, les associacions de dones.
Després de la reforma de la Moudawana, se li dóna una nova concepció al matrimoni. En l'article 5 defineix el matrimoni com un contracte legal mitjançant el qual un home i una dona consenteixen a unir-se a fi d'assolir una vida conjugal en comú i duradora. Tenen com a finalitat viure en la fidelitat, l'honestedat i la fundació d'una família estable i sota la direcció dels dos esposos, conforme a les disposicions del Codi.

Aquest precepte no sols recull la coresponsabilitat familiar, sinó que a més a més introdueix el consentiment i substitueix el terme procreació pel de fundació d'una família, d'acord amb l'evolució social que s'està suscitant al si de la societat marroquina, i sobretot pel rol que la dona exerceix, amb la seva incorporació a l'àmbit laboral i la seva correlativa assumpció de les càrregues familiars.

Els requisits per a la validesa del matrimoni són:

1. L'edat
El codi de l'estatut personal de 1993 establia que la capacitat legal per contreure matrimoni, en el cas de l'home era a partir dels 18 anys, i en el de la dona era a partir dels 15 anys. Després de l'última reforma es recull el principi d'igualtat en matèria d'edat per contreure matrimoni, que queda fixada uniformement en 18 anys.

2. El consentiment
El dret a forçar o coaccionar recollit en el Dret Musulmà Clàssic, que permetia al pare o al tutor matrimonial casar els seus fills sense el consentiment d'aquests, va ser derogat el 1993, moment en què es comença a exigir el consentiment i la signatura de l'esposa en l'acta matrimonial davant dos adulis (notaris).
Encara així, la dona no podia contreure matrimoni per ella mateixa, havia de passar necessàriament per la mediació d'un home a qui ella li donava el mandat per casar-la, que era el tutor matrimonial (Ouali).
Amb la reforma del 2004 tota dona major d'edat pot concloure per si mateixa el contracte de matrimoni, és a dir sembla la figura de l'Ouali.

3. El dot "sadaq"
L'Estatut Personal estableix el dot, com una condició de fons indispensable per a la validesa del matrimoni, i així tot acord que impliqui la no fixació del dot és nul. S'entén per dot "sadaq" tot bé dau pel marit a l'esposa i que pot ser una quantitat de diners o un bé moble o immoble.
Si bé la determinació del dot constitueix un requisit de validesa per a la conclusió de l'acte matrimonial, la llei no estipula ni el mínim ni el màxim que l'espòs ha de versar a l'esposa; són les parts els qui de comú acord estableixen quin serà la quantia o el bé objecte del dot. En la pràctica quotidiana els factors que porten a la fixació del dot són els següents:

• Els usos i costums del lloc
• La classe social a la qual pertany l'esposa
• La situació socioeconòmica de l'espòs

L'espòs no pot exigir a l'esposa la consumació del matrimoni, si no ha versat la totalitat del "sadaq". El "sadaq" passa a ser de propietat exclusiva de la dona que té la lliure disposició sobre el mateix. L'espòs no pot exigir a la futura esposa cap contraprestació pel "sadaq".

Poligamia
En matèria de capacitat matrimonial un dels punts més polèmics del dret islàmic és l'admissió de la poligàmia. El baró pot tenir fins a quatre manilles mentre que la dona no pot contreure vàlidament matrimoni més que amb un baró.
Malgrat les pressions socials exercides per les diferents associacions de dones per a la supressió de la dita institució, no ha estat derogada però la Moudawana de 1993 va introduir algunes limitacions.
L'article 30 de la Moudawana, recollia la redacció següent:

• 1. La primera esposa ha de ser avisada de la intenció del seu espòs de contreure un nou matrimoni. Aquesta última també ha de ser avisada que el seu futur espòs està ja casat.
  
• 2. La dona té dret a demanar que el seu marit es comprometi en l'acta de matrimoni a no incorporar una nova esposa i en el cas que aquest compromís fora violat, l'esposa té dret a demanar la dissolució del matrimoni.
  
• 3. Si la dona no s'ha reservat el dret d'opció, i el seu marit contreu un nou matrimoni, ella pot sol·licitar al jutge que apreciï el perjudici que li causa aquesta nova unió.
  
• 4. En tot cas, si una injustícia causa perjudici a les manilles, el jutge denegarà l'autorització a la poligàmia.

La principal novetat de la reforma de 2004 és la introducció del control judicial de la poligàmia; el jutge ha d'assegurar-se de la inexistència de qualsevol presumpció d'iniquitat i estar convençut de la capacitat del marit de tractar a la segona esposa i als seus fills en peu d'igualtat amb la primera i garantir-los les mateixes condicions de vida (Aquesta primera regla no és més que l'aplicació d'un manament diví - Versos 3 i 129, les dones).
La poligàmia no serà autoritzada pel tribunal si el marit no disposa de suficients recursos per mantenir les dues famílies i garantir-los tots els drets (la pensió d'aliments, l'allotjament i la igualtat entre les manilles).