Presentació i Metodologia | Fundació Surt | Descàrrega de documents | Crèdits | Contacte | Mapa web 

Mòdul 1
Equitat de gènere

Mòdul 2
Interculturalitat

Mòdul 3
Ciutadania

Altres dinàmiques

Consultar
Castellano Català
Mòdul 3: Ciutadania
A A A

Construint ciutadania i participació

Redistribució i reconeixement

En paral·lel amb els drets que tenen els individus, la ciutadania està intrínsecament connectada amb la possibilitat de la participació efectiva en el sistema democràtic. No obstant això, com ja vam veure en apartats anteriors, no totes les persones han tingut idèntiques possibilitats de participació democràtica.

En les societats democràcia i inclusió estan estretament relacionades, no obstant això, la inclusió de les persones o grups en la ciutadania no és encara real per a totes i tots en part a causa del reconeixement, o millor, a la falta de reconeixement positiu, de la diversitat social, cultural, econòmica, política, sexual, religiosa, etc., de les persones.

Nancy Fraser, una reconeguda feminista i investigadora canadenca, defensa que el reconeixement social que es fa a determinats col·lectius o persones, i que influencia la seva participació ciutadana, està associat a la redistribució de la riquesa. El seu model de redistribució-reconeixement pretén visibilizar les desigualtats en les societats contemporànies en aspectes com la distribució de la riquesa i en el reconeixement de la diferència, pensant la societat des de la justícia social. Fraser(10) ressalta, que la falta de reconeixement a determinats grups que no estan en el model hegemònic, com els homosexuals o les dones, no és només un estat psicològic però si una relació social institucionalitzada que impedeix la participació en igualtat de condicions en la vida social i que està també associada a una distribució desigual de la riquesa.

Segons Fraser, la injustícia socioeconòmica està profundament arrelada en l'estructura político econòmica de les societats contemporànies, i això condueix a l'explotació, a la marginació i a la privació de béns materials. Alhora, la injustícia cultural o simbòlica, està arrelada en els patrons socials de representació, interpretació i comunicació, la qual cosa comporta a la dominació cultural d'uns sobre altres, al no-reconeixement i al no respecte.

Malgrat les diferències que existeixen entre elles, tant la injustícia socioeconòmica com la injustícia cultural s'entrecreuen: “les normes culturals injustament parcialitzadas en contra d'alguns, estan institucionalitzades en l'Estat i l'economia; d'una altra part, els desavantatges econòmics impedeixen la participació igualitària en la construcció de la cultura, en les esferes públiques i en la vida diària. Sovint el resultat és un cercle viciós de subordinació cultural i econòmica“11. És exemple d'això la pobresa associada a les dones, a les persones immigrants, a les persones negres, etc., que fa, conjuntament amb altres factors, que aquests col·lectius tinguin menors possibilitats de participació ciutadana.

Així, per a Nancy Fraser, combatre ambdues injustícies implica, simultàniament, garantir tant la redistribució de la riquesa com el reconeixement de les diferències culturals, la qual cosa es pot fer a través d'accions afirmatives o accions transformatives, com veurem en el capítol següent per titulo acció positiva.

Però abans de mirar algunes possibilitats per incrementar la participació ciutadana, volem referenciar altres altres límits per a la participació ciutadana com són la divisió sexual del treball i la concepció de poder:


10. Veure Fraser, Nancy. 1997. Heterosexismo, falta de reconocimiento y capitalismo: una respuesta Judith Butler Social Text 52-53, 1997. pp. 124, 125.

11. Fraser, Nancy. Iustitia Interrupta. Reflexiones críticas desde la posición “postsocialista”, Siglo del Hombre Editores/Universidad de los Andes, Santa Fe de Bogotá, 1997, cap. 1. pp. 23.