Presentació i Metodologia | Fundació Surt | Descàrrega de documents | Crèdits | Contacte | Mapa web 

Mòdul 1
Equitat de gènere

Mòdul 2
Interculturalitat

Mòdul 3
Ciutadania

Altres dinàmiques

Consultar
Castellano Català
Mòdul 3: Ciutadania
A A A

Construint ciutadania i participació

L'educació per a la ciutadania

La preocupació per la conformació d'una ciutadania activa, a favor de la pau i l'equitat ha estat des de mitjans dels anys 90 a les agendes internacionals, període en què la UNESCO va aprovar una Declaració i un Marc integrat d'acció sobre l'Educació per a la Pau, els Drets Humans i la Democràcia (1995), que va servir de guia d'actuació per a molts països de tot el món.

El 1997, el Consell d'Europa va manifestar la seva preocupació pel dèficit democràtic que pateixen o estan en risc de patir les nostres societats. Amb la voluntat de prevenir-ho i afrontar-ho, va començar a desenvolupar un conjunt d'iniciatives, que van culminar amb l'aprovació de la important Recomanació (2002) sobre Educació per a la Ciutadania Democràtica, inspirada en la declaració llançada per la UNESCO. En ella, es considera prioritària l'acció de l'escola per adquirir diverses competències com(22): resoldre conflictes de forma no violenta; argumentar en defensa dels punts de vista propis; escoltar, comprendre i interpretar els arguments d'altres; reconèixer i acceptar les diferències; triar, considerar alternatives i sotmetre-les a un anàlisi ètic; assumir responsabilitats compartides; establir relacions constructives amb la resta; realitzar un enfocament crític de la informació rebuda.

Una de les iniciatives desenvolupades a partir d'aquesta recomanació europea, va ser la proclamació de l'any 2005 com l'Any Europeu de la Ciutadania a través de l'Educació, en el que Espanya va participar activament. El comitè nacional constituït, va comptar amb una àmplia representació de les comunitats autònomes i de diferents organitzacions educatives i socials, i va dur a terme diverses activitats, entre les que destaca la realització d'un Seminari internacional sobre l'Educació per a la Ciutadania, que va permetre debatre amb especialistes de diiferents països les propostes incloses en el document de 2004 i en els primers esborranys de la Llei Orgànica d'Educació (LLOI). Aquesta llei, promulgada el 2006, i seguint l'exemple d'altres països europeus, estableix l'Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans com una assignatura obligatòria en el currículum escolar.

Malgrat l'accentuada controvèrsia que ha generat aquesta mesura, aquest any (2008/2009) serà el primer any d'aquesta assignatura del currículum escolar espanyol en l'ensenyament primari i secundària, encara que les seves formes d'implementació siguin diferents per a cada comunitat autonòma.

Al llarg dels temps han estat diverses les designacions que pretenien enquadrar la necessitat de formar als i les ciutadanes en el respecte per la diversitat cultural, el medi ambient, l'equitat de gènere, la promoció del desenvolupament sostenible i de la pau. S'han establert diverses conceptualitzacions amb diferents noms: educació per a la ciutadania, educació per al desenvolupament, educació en valors, educació en drets humans.

Encara que hi ha diferències en les seves conceptualitzacions teòriques, considerem que, es pensem la ciutadania des d'una perspectiva drets i de participació democràtica, Educació per a la Ciutadania engloba tots els altres continguts, perquè estan transversalment inclosos. No es pot pensar la ciutadania sense pensar en un desenvolupament sostenible i equitatiu, pensar en ciutadania implica pensar en una cultura de pau, en els valors i en el respecte als Drets Humans. De la mateixa manera, la perspectiva de gènere també ha de ser un element present i transversalitzat en aquesta disciplina, perquè la convivència i participació democràtica només seran democràtiques i equitatives si en elles participen tant els homes com les dones.

L'educació per a la ciutadania dispensa també el terme “intercultural”, perquè la ciutadania només és possible quan la interculturalitat travessa tot el sistema de reconeixement i participació. L'educació intercultural amb els seus principis pedagògics, tal com la ciutadania, advoca una cultura de la pau, promou una forma pròpia i equitativa de pensar el desenvolupament i promou el reconeixement i la participació actiu dels ciutadans i ciutadanes del món, perquè els seus objectius últims són l'augment de la capacitat de comunicació entre persones de diverses cultures, crear actituds favorables a la diversitat i incrementar la interacció social entre persones de grups culturalment diferents, tenint com a marc de fons el respecte i la promoció dels drets humans.

Siguent una voluntat explícita a escala internacional el desig que la ciutadania pugui ser una realitat exercida per tots els habitants del planeta, es considera que l'Educació per a la Ciutadania és una disciplina fonamental i ha de ser inclosa en els currículums escolars.

Han estat alguns els moviments que pressionessin per a la no obligatorietat d'aquesta disciplina. Alhora, també diverses organitzacions i moviments socials han pressionat perquè sigui obligatòria la seva inclusió i han participat en el debat sobre els seus continguts. En democràcia, pràcticament mai els processos són immediats, i els resultats no agraden a totes les parts involucrades.

Només el temps ens podrà dir que resultats es generessin amb la implementació de la disciplina d'Educació per a la Ciutadania a les escoles espanyoles, per a la construcció de ciutadans i ciutadanes respectuosos de la diversitat cultural, social i religiosa, amb pràctiques de gènere equitatives, consumidors equilibrats i promotors de la pau i el desenvolupament sostenible i equitatiu.

Per ara, ens resta confiar en els objectius de justícia i equitat que ens mouen, confiar en el que fem, fer i aprendre, aprendre sempre.


22. Alejandro Tiana Ferrer, La Educación Para La Ciudadanía En El Contexto Europeo, pp. 82