Construint ciutadania i participació
Els drets
“Els drets de les persones i els ciutadans fan referència a la satisfacció de les seves necessitats personals. Al llarg de la història, ells vénen sent formulats perquè totes les persones puguin contribuir amb les seves millors qualitats a la societat, i, al mateix temps, gaudir dels béns i beneficis construïts pel treball humà: salut, coneixement, cultura, oci. En la pràctica la garantia d'aquests drets és un desafiament contemporani”(4).
El marc general d'on parteixen tots els altres drets és la Declaració Universal de Drets Humans proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 1948, i malgrat que per ser una declaració i no un tractat, no té caràcter vinculant, és reconeguda com un instrument vinculant per als Estats signants. D'acord amb l'agència de les Nacions Unides encarregada dels temes de drets humans (ACNUDH)(5), tots els Estats han ratificat almenys un dels principals tractats de drets humans, i el 80 per cents d’Estats han ratificat quatre o més, reflectint així el seu consentiment per establir obligacions jurídiques que es comprometen a complir, i conferint-li al concepte de la universalitat una expressió concreta.
Així, és en aquest marc dels drets generals a partir del qual es regulen els drets fonamentals de cada Estat, que es troben altres tipus de drets, com per exemple els drets civils i polítics i els drets econòmics, socials i culturals (DTE).
Els drets civils i polítics es diferencien entre si perquè els primers es refereixen a un espai de llibertat dels individus amb relació a l'Estat i els segons es refereixen a la participació dels individus en l'Estat y en la vida social:
Els drets civils recullen les llibertats individuals, com per exemple el dret de mobilització, de disposar del seu propi cos, a la llibertat d'expressió, a no ser jutjat fora d'un procés regular, entre d’altres. Aquest grup de drets té per objectiu garantir que la relació entre les persones estigui basada en la llibertat d'escollir els rumbs de la seva pròpia vida (quant a professió, religió, escola dels fills/es, etc.), sempre ressaltant que les llibertats d'uns no poden comprometre els drets d'altres. Un dels exemples més freqüents de violació o amenaça d'aquest dret és la freqüent sospita que recau sobre les persones negres en cas de robatori, que afecta tant la persona que és víctima de racisme, com al conjunt de la societat.
Els drets polítics diuen respecte a la participació de la persona ciutadana en el govern de la societat, en la participació en el poder. Entre aquests, està la possibilitat d'organitzar i participar en manifestacions polítiques, organitzar partits, de votar i ser votat. Aquests drets estan directament relacionats amb el compromís de les persones i grups amb el funcionament de la vida col·lectiva. No obstant això, la participació en la vida pública només és possible si existeix igualtat de condicions per a la participació política tant per als i les candidats/es com per als i les electors/es, a més a més, transparència en les decisions dels representants i utilització del càrrec públic per atendre a necessitats realment públiques i no privades.
Els DTE, tal com els altres drets, depenen de l'especificitat de cada país, però alguns dels drets inclosos dins aquest grup són el dret al treball, el dret a la salut i el dret a l'educació (link mòdul 1 punt 1.4.2 L'educació avui).
Els drets no poden existir uns sense els altres, ni poden ser aplicables a unes persones i a altres no, per això es diu que els drets humans, siguin aquests civils, polítics, socials, econòmics o culturals, són universals, interdependents i irrenunciables, la qual cosa significa que qualsevol persona els té, que es relacionen uns amb els altres i que no es pot renunciar a ells. L'avanç d'un dret facilita l'avanç de la resta de drets i quan una persona es veu exclosa dels seus drets, això afecta negativament a la resta drets i persones, perquè la democràcia es construeix entre tots i totes i per a tots i totes.
El marc dels drets en què ens movem avui dia en els diversos països, no ha nascut per generació espontània de les societats, va anar variant al llarg de les èpoques i és resultat de les reivindicacions i esforços de molts homes i dones, individualment o en conjunt.
4. Maurício Érnica, Alexandre Isaac e Ronilde Rocha Machado.Os direitos do homem e do cidadaoo no quotidino. Editat i publicat per EducaRed, (traducció nostra) http://www.educarede.org.br/educa/index.cfm?pg=oassuntoe.interna&id_tema=7&id_subtema=5