Construint ciutadania i participació
Ciutadania i participació democràtica
Comencem per definir què és la ciutadania i què significa ser ciutadà o ciutadana en la nostra societat. Un ciutadà o una ciutadana és una persona o un grup que pertany a una comunitat política, social i econòmica.
Les nostres societats humanes, o part d'elles, es van anar organitzant entorn de la figura d'un Estat, i aquest juga un paper fonamental com a agent de canvi o de reproducció dels rols socials d'homes i dones, així com en la reproducció o disminució de les desigualtats socials.
A més a més, és des de l'Estat que es determina el marc de drets dels ciutadans i ciutadanes, per la qual cosa parlar de ciutadania implica parlar dels drets que tenen els ciutadans i ciutadanes. Aquests i aquestes tenen la possibilitat de participar en els beneficis de la vida en comú i de gaudir de drets civils, polítics i socials, respectant els drets de les persones i contribuint al bé comú.
En la vida quotidiana trobem moltes vegades la idea que els drets només existeixen en el paper i que és molt diferent la seva intenció i la seva aplicació. No obstant això, la definició dels drets i la seva aplicabilitat en la vida de les persones per ells albergades, no poden ser dissociades de la participació dels subjectes en la ciutadania, tant a escala individual com a col·lectiva.
La forma en què l'Estat exerceix les seves funcions està relacionada amb el concepte de governabilitat, defensat per diversos organismes internacionals tant amb la “capacitat d'adaptació dels països al nou model de desenvolupament, com amb la capacitat de les societats de desenvolupar equilibris virtuosos (o almenys raonablement estables) entre els sistemes econòmics, polítics i culturals”1. No obstant això, aquest equilibri s'ha vist ajornat per la predominança del sistema econòmic neoliberal, sobre els altres sistemes.
És funció de l'Estat regular el sistema econòmic tenint en compte la protecció social dels seus ciutadans i ciutadanes. No obstant això, la política econòmica dominant, el neoliberalisme, debilita el poder de l'Estat enfortint el sector privat i assegurant el predomini del mercat. Per restaurar el desequilibri causat pel predomini del sistema econòmic enfront dels sistemes socials, polítics i culturals, és necessari que, d'una banda, els Estats orientin les seves polítiques en el sentit d'equilibrar la justícia i garantir la democràcia a tots els ciutadans i ciutadanes i per l'altre, que els mateixos ciutadans i ciutadanes participin en el sistema de governabilitat democràtica, pressionant perquè existeixi un major equilibri entre els diferents sistemes, perquè segons Prats2, la governabilitat és una qualitat dels sistemes i de les societats i no dels governs.
L'exercici de la ciutadania es troba així articulat amb la possibilitat de regulació i control d'un Estat i amb la possibilitat d'incidència directa en la regulació del sistema econòmic. En una democràcia participativa i no sols representativa, són les mateixes societats que tenen el poder de tornar efectives les decisions de l'Estat, d'aconseguir exercir els mecanismes de control i de construcció de polítiques públiques a nivell local i global.
“Un sistema de governabilitat democràtica hauria de permetre que les regles i normes siguin producte de la participació, la deliberació, la confrontació d'interessos i de models mentals entre actors que tenen en compte no sols els seus drets i interessos sinó també l'estabilitat i avanços en l'ordre global”3.
Al llarg del temps, les societats són cada vegada més conscients que la participació ciutadana és fonamental per regular l'Estat, perquè aquest protegeixi els drets de les persones. Així la ciutadania és el resultat els drets defensats a través de la participació ciutadana, el resultat del que es pot construir entre totes les persones que habiten un determinat territori, ja sigui aquest territori una casa, un barri, un municipi, un país, un continent o el planeta.
A continuació parlarem d'aquestes dues dimensions, els drets de les persones i el procés de participació ciutadana.
1 Guzmán, Virginia. 2002. Pp. 11.
2 Referida per Guzmán, V. 2202 Pp. 9
3 Guzmán, Virginia. en http://www.eclac.org/mujer/noticias/noticias/9/10639/vguzman.pdf, pp. 11