Presentació i Metodologia | Fundació Surt | Descàrrega de documents | Crèdits | Contacte | Mapa web 

Mòdul 1
Equitat de gènere

Mòdul 2
Interculturalitat

Mòdul 3
Ciutadania

Altres dinàmiques

Consultar
Castellano Català
Mòdul 2: Interculturalitat
A A A

Cap a la trobada amb el divers

Els diferents models d'integració a l'escola

Els corrents anteriorment descrits incideixen en l'integració de persones diverses entre si en el mig escolar.

En el model asimilacionista, sembla que les cultures d'origen dels i les estudiants de grups ètnics diferents al predominant en la societat receptora, interfereixen el procés d'ensenyament i fan necessari alliberar-los/les d'elles per no patir retards en la carrera acadèmica, confonent-se igualtat educativa amb homogeneïtzació cultural. En altres paraules, és com si el missatge que les famílies immigrants han de processar i acceptar, principalment aquelles la cultura de les quals difereix molt de l'occidental, fos: "donaré al teu fill/a un futur professional però en canvi ell/ella serà un estranger per a tu; li trec la teva llengua, li trec els teus costums, no el/la vas reconeixeràs, serà un estrany per a tu" (11). Així, d'una banda, l'escola sorgeix com un lloc de construcció de possibilitats per augmentar la probabilitat de l'èxit professional dels fills i filles, però en canvi, el o la jove han de renegar la cultura d'origen i assimilar la cultura de la societat d'acollida per ser acceptat/da en ella.

Dins el multiculturalisme, Gibson (12) , proposa el model de competències multiculturals, definit com el procés pel qual una persona desenvolupa un cert nombre de competències en múltiples sistemes de normes de percebre, avaluar, creure i fer. Així, segons aquest model, els individus s'aprenen a mobilitzar, segons les situacions, competències culturals diverses, relacionades tant amb la cultura predominant com amb totes les altres existents a l'escola, sent capaços de mobilitzar competències lingüístiques, actituds culturals i coneixements de les diverses cultures. No obstant això, és qüestionable si encara és adequat emprar aquest model de multiculturalisme, nascut en el segle XIX, en un món on les persones cerquen valors i codis que els permetin garantir l'establiment de bones relacions amb els resta i amb la societat, on més que el reconeixement de cada cultura es pretén promoure la interacció social entre persones i grups culturalment distints, però en un registre que permeti la comunicació des de la cultura de cada individu.

El model d'educació intercultural pretén preparar els i les estudiants per viure en una societat on la diversitat cultural es reconeix com a legítima, que considera la llengua materna com una adquisició i un punt important per a tot l'aprenentatge escolar. En aquest model, el pluralisme cultural està present en els programes escolars i en el projecte educatiu amb l'objectiu de desenvolupar en els i les estudiants el gust i la capacitat de treballar en la construcció d'una societat on les diferències culturals es considerin una riquesa comuna i no un factor de divisió.

Així, l'educació intercultural és duta a terme amb totes les persones i no sols amb el col·lectiu immigrant.
Els objectius de l'educació intercultural són (13) :

  • Reconèixer i acceptar el pluralisme cultural com una realitat social,
  • Contribuir a la instauració d'una societat d'igualtat de drets i d'equitat,
  • Contribuir a l'establiment de relacions intertòniques harmonioses.

Els principis pedagògics de l'educació intercultural són els següents (14):

  • Formació i enfortiment a l'escola y en la societat dels valors humans de la igualtat, respecte, tolerància, pluralisme, cooperació i responsabilitat social.
  • Reconeixement del dret personal de cada estudiant a rebre la millor educació diferenciada, amb atenció especial de la formació de la seva identitat personal.
  • Reconeixement positiu de les diverses cultures i llengües i de la seva necessària presència i conreu a l'escola.
  • Atenció a la diversitat i respecte a les diferències, sense etiquetar ni definir a ningú en virtut d'aquestes.
  • No segregació en grups a banda.
  • Lluita activa contra tota manifestació de racisme o discriminació.
  • Intent de superació dels prejudicis i estereotips.
  • Millora de l'èxit escolar i promoció dels estudiants dels grups ètnics diferents al predominant.
  • Comunicació activa i interrelació entre tots els estudiants.
  • Gestió democràtica i participació activa de les mares i pares a l'escola e increment de les relacions positives entre els diversos grups ètnics.
  • Inserció activa de l'escola en la comunitat local.

Són molts els principis enunciats, però recordem que en l'enfocament intercultural es passa necessàriament per tres fases, la descentralització, penetració en el sistema de l'altre/a i negociació. Per poder travessar aquestes fases cal assumir una postura de comunicació intercultural, que ens permeti conèixer la forma com les persones de diversos orígens es comuniquen entre si.

Un dels reptes de la comunicació intercultural és obligar-nos a canviar, ens obliga a treballar amb punts de vista alternatius a què solidifiquem al llarg del temps. Aquesta alternativa interpretativa suposa augmentar el nostre nivell de complexitat cognitiva i això no és quelcom innat, sinó un procés de pensament, que genera una acció i novament pensament, que implica una forma de ser i d'estar en el món i en les relacions.

A més a més, la comunicació intercultural és fonamental per construir una convivència positiva i per aportar a la resolució de conflictes que sorgeix tan sovint en l'àmbit educatiu (i en tots els altres). En aquells casos on és difícil restablir-se la comunicació entre les parts, la comunicació intercultural pot ser un recurs que ajuda a eliminar obstacles, agregar coneixements i informacions i modificar mitjançant el canvi en les actituds i en la comunicació. La comunicació intercultural passa sobretot per una actitud comunicacional que passa del “o tu o jo” al “tu i jo”.

A continuació, parlarem d'algunes circumstàncies específiques d'alguns dels actors socials a l'escola intercultural.

 


11. Escoltat en un congrés a Javier Leunda, antropòleg i mitjancer
intercultural.

12. M.A. Gibson, "Approaches to multicultural education in the United States", Anthropology and education Quarterly 7 (1976), citat per Muñoz Sedano, António. Enfoques y modelos de educación multicultural e intercultural in http://educacion.pnte.cfnavarra.es/portal/digitalAssets/2/2017_sedano.pdf.

13. M. Pagé. "Courants d'idées actuels en education des clienteles scolaires multiethiques, 101, citat per Muñoz Sedano, António. Enfoques y modelos de educación multicultural e intercultural in http://educacion.pnte.cfnavarra.es/portal/digitalAssets/2/2017_sedano.pdf.

14. d'acord amb Muñoz Sedano, Antonio. Enfoques y modelos de educación multicultural e intercultural in http://educacion.pnte.cfnavarra.es/portal/digitalAssets/2/2017_sedano.pdf.