Cap a la trobada amb el divers
Adolescència i immigració
L'adolescència és per si mateixa una època difícil per als i les joves, una època en que es resignifica la infància i on es dóna tota una reestructuració o reconstrucció de la personalitat dels individus. Però l'adolescència no és una etapa homogènia del desenvolupament humà, varia d'acord amb els pressupostos culturals.
De la mateixa manera que la infància va patir diverses valoracions al llarg del temps, essent relativament recent la seva consideració com una etapa amb especificitats i drets específics, també l'adolescència ha tingut diferents valoracions tant al llarg del temps, com d'una cultura a cultura. A nivell internacional, varia de país a país la normativa legal, tant en quant a la definició com al límit mínim de l'edat per a la prohibició del treball infantil, i la Convenció dels Drets dels Nens i Nenes (5) té poc més d'una dècada.
Els estudis sobre immigració i adolescència no són encara gaire nombrosos i per tant encara ens queda molt per conèixer d'aquest col·lectiu.
El 1997, Jaume Funes (6) avisava que a Espanya s'hauria de mirar més atentament la relació entre immigració i adolescència, en quant als aspectes següents:
- L'arribada, per efecte de les polítiques de reagrupament, de nois i noies preadolescents i adolescents, sense cap domini dels idiomes parlats a Espanya, poc escolaritzats o escolaritzats en altres sistemes i llengües.
- El manteniment dels i les adolescents immigrants en el sistema escolar fins als 16 anys amb les contradiccions que provoca en la família i a l'escola.
- L'aparició de conductes dissocials per associació amb els adolescents amb dificultats socials del barri.
- La tensió per desculturització i dificultat en la construcció de la seva identitat, així com per contradiccions entre la cultura familiar d'origen i les formes culturals adolescents actuals.
- La socialització entre iguals i la pressió de grup, pròpia dels adolescents, també els afecta ells.
- Els processos d'emancipació i l'eterna dificultat per accedir al mercat laboral.
Els nois i noies immigrants no són un grup uniforme, igual que el col·lectiu immigrant. Es poden establir almenys dues distincions quant als i les adolescent immigrants que freqüenten l'escola: D'una banda tenim els nois i noies provinents de família d'immigrants, que van néixer aquí, han madurat, crescut, han estat més o menys escolaritzats i ara han arribat a l'adolescència. En aquest grup podríem incloure, encara que no es tracta de la mateixa realitat, als nois i noies que en diferents moments de la seva infància han vist alterat el seu entorn familiar per un procés migratori, porten alguns anys entre nosaltres i ara han arribat a l'adolescència. D'altra banda, estan els nois i noies que, en les edats que aquí considerem adolescència, aterren als barris i a l'escola, per efecte dels processos de reagrupament familiar o acompanyant un familiar adult.
Encara que tinguin bastant en comú, la forma com viuen no sempre es igual i com a tal necessiten respostes diferents.
Així, els i les joves immigrats que arriben a Espanya o a Catalunya, acompanyant les seves famílies, es poden trobar amb una dificultat o paradoxa quant al seu estat d'adolescència.
En les nostres societats occidentalitzades, l'adolescència és vista com una època del desenvolupament del ser humà, els i les joves es preparen per al futur professional, però s'assumeix que aquesta és una època perquè es puguin divertir, estudiar i preparar per a l'edat adulta. En altres cultures, com en les nostres, no fa gaire que ser adolescent implicava passar al món del treball, a la possibilitat de ser aprenent d'un ofici, amb això començar a preparar molt ràpidament el seu futur professional.
Així, molts i moltes dels joves que migren d'altres països es troben amb una adolescència no estava prevista, perquè provenen d'entorns culturals on es passa de la infància a l'edat adulta, sense la transició que suposa l'adolescència en les nostres societats.
Per a les seves cultures, i per a les seves famílies, l'adolescència és una transició per a l'adultesa, per al món del treball, s'espera que ells i elles comencin ràpidament a treballar per contribuir al sosteniment econòmic familiar. D'altra banda, en arribar aquí es troben amb altres joves que es preparen per dedicar uns anys a ser adolescents, a divertir-se, a estudiar, a preparar-se alegrement per al futur. Els i les joves immigrants es troben amb un dilema:
"L'adolescent viurà davant la contradicció d'integrar-se entre els iguals i de ser rebutjat per la família o mantenir-se fidel a la família i ser rebutjat pel grup d'iguals. (...) Aquesta societat els ha concedit temps per deambular sense saber què fer, per no tenir un lloc on estar, per somiar de fer-se majors, tenir una casa, una parella, un treball. Al seu voltant hi ha moltes adolescències, al seu abast només algunes."(7)
Aquestes adolescències a les què es refereix l'autor, estan relacionades amb les possibilitats de consum que tenen els i les joves adolescents, perquè "exercir d'adolescent (en la nostra ciutadania) significa tenir alguns recursos econòmics per a això", i això fa que les adolescències possibles, en gran part dels casos, per als i les joves immigrants s'acabin reduint dràsticament. Així, acaben trobant-se amb la necessitat de viure una adolescència promoguda per la societat en què viuen i necessària per ser reconeguts pels seus paris però alhora negada per la la seva família i limitada pels seus recursos econòmics.
6. Funes, J.; Carol, J. L. «Niños, niñas y adolescentes inmigrantes no comunitarios en España. Aproximación a sus principales dificultades». Informe UNICEF, 1997. citado por Funes, Jaume. Migración y adolescencia in La inmigración extranjera en España. Los retos educativos. http://www.aulaintercultural.org/IMG/pdf/migracion_adolescencia-2.pdf.
7. Funes, Jaume. Migración y adolescencia in La inmigración extranjera en España. Los retos educativos.
http://www.aulaintercultural.org/IMG/pdf/migracion_adolescencia-2.pdf. Pp. 131.