Presentació i Metodologia | Fundació Surt | Descàrrega de documents | Crèdits | Contacte | Mapa web 

Mòdul 1
Equitat de gènere

Mòdul 2
Interculturalitat

Mòdul 3
Ciutadania

Altres dinàmiques

Consultar
Castellano Català
Mòdul 1: Equitat de gènere
A A A

Diferències sexuals, desigualtats socials

Els feminismes

És molt comú associar el terme feminisme a dones exaltades cremant subjectadors, no obstant això, aquest és un dels mites creats sobre el feminisme a partir d'una acció puntual en una de les moltes lluites de les dones contra la discriminació que les apartava dels seus drets com a ciutadanes. No obstant això, la història del feminisme i de la lluita pels drets de les dones és bastant més complexa.

Es pot dir que el feminisme no existeix, abans hauríem de parlar dels feminismes perquè tant a nivell de corrents teòrics, com dels moviments socials, hi ha diferents perspectives i modes d'actuació, que han canviat molt al llarg dels temps. Per exemple, a nivell teòric hi ha varis corrents de feminisme amb orientacions conceptuals molt diferents entre si, com el feminisme de la igualtat, que defensa que els homes i les dones són iguals i deuen tenir els mateixos drets, i el feminisme de la diferència, que aposta per reivindicar les diferències entre els homes i les dones, encara que defensi els mateix drets per a uns i altres. També al nivell dels moviments socials feministes, són moltes les diferències en les seves modes d'actuació, però es podria dir que hi ha un objectiu comú, canviar les relacions de gènere existents entre homes i dones i empoderar i donar més autonomia a les dones.

Es pot dir que el "feminisme" o la reivindicació dels drets de les dones, sempre ha existit. Des de l'Edat Mitjana que hi ha relats de dones que, individual o organitzadament, reivindicaven els seus drets com per exemple Cristina Pizan, de qui parlarem endavant, o Olimpya de Gouges, una de les protagonistes del feminisme Il·lustrat que sorgeix en la Revolució Francesa del segle XVIII, de la qual parlarem al mòdul 3. No obstant això des d'una perspectiva històrica, es sol situar dos grans moments del feminisme més contemporani, les dues onades del feminisme.

La primera onada, va tenir origen en el segle XIX als Estats Units i també a Europa, i es va centrar en l'igualtat entre els drets de les dones i els drets dels homes. Tenia com principals reivindicacions aconseguir l'accés a l'educació per a les dones, i molt en particular l'accés a la universitat, obtenir drets sobre la propietat per a la dona casada, promoure l'accés de les dones a diverses professions, com la medicina i, finalment reivindicar el dret al vot de les dones, del qual estaven impedides per la discriminació existent a la seva condició de gènere.

La segona onada del feminisme va tenir lloc en els anys 70 del segle XX, i s'orientava a denunciar l'esquema patriarcal de la construcció dels rols de gènere amb base en les diferències biològiques. Un dels principis d'aquesta onada enunciava que "l'experiència personal és també política", col·locant en el debat públic el que fins el moment semblava ser només de l'ordre personal i íntim. Després de la lluita pels drets socials i civils de les dones iniciada en la primera onada, es posava ara sobre la taula el dret de les dones a controlar el seu cos (el dret al plaer, al control de la reproducció, a l'avortament, a no ser discriminada per la seva orientació sexual). Aquestes lluites han estat molt importants per al que avui cridem drets sexuals i reproductius. Un altre dels temes més importants reivindicats per aquesta segona onada va ser el dret al treball de les dones i en igualtat de condicions amb els homes.

També a Catalunya la història dels feminismes acompanya la història de les dones en altres parts d'Espanya i del món. Dones com Magda Oranich, Maria Aurelia Capmany, Maria del Mar Bonet, Nuria Pompeia, són alguns dels molts i molts noms de dones catalanes que van contribuir al canvi de les desigualtats socials entre home i dones.

També en altres parts del món, com el món àrab, les dones van donar importants passos per a la millora de les seves condicions socials en igualtat de condicions amb els homes. Per exemple, May Ziada(15), una de les primeres dones escriptores àrabs, que va defensar amb vehemència el dret a l'educació de les dones i va ser una de les primeres dones a tenir un saló literari de tertúlies a Egipte. En aquest país, a causa de la I Guerra Mundial, les dones constituïen el 5% de les treballadores de les fàbriques i van ser elles les primeres a manifestar-se, a fer vagues perquè els reduïssin la jornada laboral i perquè fossin promulgades lleis que regulessin els permisos per embaràs i per maternitat.

A Algèria, Síria, Líbia, Palestina, Iraq, Kuwait, El Marroc, Tunis, entre altres països àrabs, moltes han estat les dones que han lluitat pels destins dels seus països i per la millora de les seves condicions socials i de gènere. També alguns homes van recolzar la lluita per la igualtat de les dones. El skeij Muhammad Abdu, malgrat les crítiques que va rebre per part de diverses entitats eclesiàstiques va retreure en nombroses ocasions la situació de les dones i va atacar amb duresa la poligàmia i el divorci indiscriminat. Va advocar per l'abolició del concubinat i de l'esclavitud femenina i va defensar la igualtat entre home i dones, assenyalant que estava en perfecta concordança amb els valors islàmics. Actualment són cada vegada més les veus de dones musulmanes que reivindiquen els seus drets en la societat islàmica, com Nawal As-Sadawi i Fátima Merniese.

Al llarg i ample del món, les reivindicacions de gènere troben punts en comú però també troben divergències. La interculturalitat és així un factor que està també croat amb la percepció sobre les desigualtats de gènere i és necessari analitzar aquesta qüestió del mode més imparcial possible, perquè moltes vegades estenem a jutjar d'acord amb el nostre marc cultural referencial. Un exemple concret és la qüestió del vel, hiyab, utilitzat per les dones musulmanes. Des del punt de vista occidental, el vel és vist com un símbol de l'opressió de la dona, i de submissió religiosa i cultural. Des d'una altra perspectiva, el vel és un símbol d'identitat, i cada dona haurà de tenir llibertat d'expressió per decidir usar-ho o no usar-ho. Per a moltes feministes àrabs, utilitzar el vel els ha permès importants conquestes en la reivindicació dels seus drets polítics, i consideren molt més important actuar en la base de les desigualtats de gènere, que estan relacionades amb l'organització política i econòmica dels països, que discutir o prohibir l'ús d'aquest símbol cultural de la dona islàmica.

Encara que amb totes les seves diferències i similituds, els feminismes, com a moviments socials o corrents teòrics i amb les seves especificitats en les diferents parts del món, van ser, i són molt importants per a la promoció de l'apoderament i autonomia de la dona i per a la transformació de les desigualtats de gènere. Sense ells, no hauria estat possible la conquesta de drets i la transformació de rols de gènere que es van aconseguir fins als dies d'avui, tot que encara hi hagi molt camí a recórrer.

Han estat les dones els qui van assumir la transformació de les seves desigualtats patides al llarg de la història, però també va haver-hi homes que s'han implicat en aquest procés de transformació social i han contribuït tant per a la lluita contra la discriminació de les dones com per al canvi de la masculinitat tradicional cap a rols socials de gènere més equitatius.

Actualment, malgrat tant que encara falta per fer, cada vegada semblen ser més els homes que reflexionen, reivindiquen i inventen altres masculinitats més justes i equitatives, com veurem a continuació.