Diferències sexuals, desigualtats socials
El treball productiu
Les desigualtats de gènere van continuar assent evidents en el tipus de relació laboral i reproductiva que es va establir en les nostres societats capitalistes occidentals.
Les relacions laborals continuaren patint diversos canvis al llarg del temps, la major part de les vegades sense beneficis per a les persones treballadores, en particular per a les dones.
"El capitalisme no construeix les desigualtats de gènere, sinó que aquestes són generades pel patriarcat; el capitalisme les utilitza en benefici propi, les reprodueix i sovint les agreuja."(6)
Des de molt abans de l'època industrial les dones treballaven fora de les seves cases, com a empleades domèstiques, artesanes, etc. No obstant això, malgrat que en l'era industrial la major visibilitat de l'entrada de les dones al treball productiu va contribuir a un canvi en la concepció social de la divisió sexual del treball (perquè aquestes van entrar a assumir un rol que oficialment seria reconegut com productiu i el sistema econòmic va començar a incloure-les en els seus registres), al llarg del segle XX i fins als anys setanta, per a la societat capitalista industrial la forma de conciliar i garantir el treball productiu i reproductiu va ser la manutenció de l'aparent normalització d'una estricta divisió sexual del treball, que ubicava a les dones a la llar i als homes en l'espai laboral.
Aquest model laboral(7), també anomenat malebreadwinner, determinava la normalitat de la relació laboral basada en la jornada d'un treballador de sexe masculí, heterosexual amb biografia masculina "normal" (centrada en el treball remunerat) amb una trajectòria laboral normal masculina, per al qual es determina una jornada laboral "normal" i condicions de treball "normals" i es pressuposa que hi ha una esposa que s'encarrega de tots els aspectes relatius a la reproducció.
No obstant això, asseure una estructura i un model econòmic "sobre la base de la "normalitat" d'una família caracteritzada per l'activitat professional de l'home (per tota la vida i a temps complet) i la inactivitat i/o parcial activitat laboral de la dona, que és contemplada com a força de treball "secundària" i que està a càrrec de la major part del treball reproductiu"(8), està avui desajustat amb les noves realitats socials en què els exemples de família i de relació laboral "normal" són cada vegada menys freqüents i que la participació de la dona en el mercat laboral és cada vegada major al llarg i ample del món.
El món laboral està sotmès a transformacions profundes. La revolució científica-tecnològica, les noves dimensions de la internacionalització de la producció, la globalització dels mercats, organitzen amb flexibilitat l'acumulació del capital, donant lloc a l'emergència de noves formes d'ocupació, relacions laborals i socials i a l'adaptació dels diversos actors socials, que necessàriament estan travessades per relacions de gènere. Actualment, les polítiques laborals estan necessàriament circumscrites a les lleis del treball existents en cada país però estan també regulades pel sistema econòmic capitalista globalitzat, vigent en moltes parts del món, la qual cosa no ha contribuït perquè es respectin la igualtat d'oportunitats entre homes i dones en el treball.
7. Un exemple d'aquest model, és el model fordista que va sorgir a finals dels anys 40 en els E.U.A., llançat per Henry Ford, director de la Ford Motor Company, que es va distingir per diversos canvis en la tecnificació de les línies de muntatge dels automòbils però també per haver duplicat el salari als seus treballadors (homes) amb l'intent de garantir la seva permanència i especialització en la fàbrica. S'aplicava el salari familiar considerant l'home com a proveïdor i la dona com assistent. Aquest model es va veure destronat quan els nous canvis laborals de l'era moderna que va introduir la flexibilitat laboral. Ford no aplicava el "5 dolars a day" ni als treballadors amb menys de 6 mesos de vinculació a l'empresa ni a les dones.
8. Ensignia, J. y S. Yáñez, editors. Sindicalismo, género y flexibilización en el Mercosur y Chile. Inserción laboral femenina. Fundación Friedrich Ebert.1999.