Presentació i Metodologia | Fundació Surt | Descàrrega de documents | Crèdits | Contacte | Mapa web 

Mòdul 1
Equitat de gènere

Mòdul 2
Interculturalitat

Mòdul 3
Ciutadania

Altres dinàmiques

Consultar
Castellano Català
Mòdul 1: Equitat de gènere
A A A

Diferències sexuals, desigualtats socials

Una mica d'història

També al camp de l'educació, homes i dones han patit trajectòries diferents i desiguals. S'ha assistit durant molts segles, a la paradoxa de ser negat a les dones el dret a l'educació i alhora, de ser acusades de no saber res i de no tenir capacitats per aprendre. El genocidi de dones a Europa (entre els segles XV i XVII) amb l'acusació de bruixeria (conegut també com a caça de bruixes), és un exemple del recel que existia en el saber de les dones; gran part de les vertaderes bruixes eren dones amb importants coneixements de religió, química, alquímia, botànica, ciències naturals, farmacologia, etc. El seu coneixement de plantes i verins, probablement ultrapassava el dels metges masculins contemporanis, com en Paracels(21) que va manifestar que gran part dels seus coneixements haurien estat apresos amb les dones del poble.

Moltes dones s'han distingit a través de la història, grans escriptores, metgesses, músiques, pintores, malgrat haver estat absents dels grans manuals d'història. Algunes d'elles són Hildegard de Bingen, Cristina de Trepitgen i Francesca Bonnemaison.

Hildegard de Bingen va néixer el 1098 a Alemanya i des de nena va ser tancada en un convent, sent més tard abadessa, fundadora d'altres ordes religiosos i consellera política de diverses eminències eclesiàstiques, entre les quals el Papa. S'ha distingit en medicina, història natural, mineralogia, cosmologia i teologia. Va ser també notable compositora, amb un repertori de més de 74 peces musicals i va ser l'autora de la primera òpera europea.

Cristina de Trepitgen, va viure en el segle XV a Itàlia i ha estat una pionera de les intel·lectuals feministes. Es va distingir en història, filosofia, bibliografia e poesia. Fortament atacada per les seves conviccions i per ser dona, ha estat una apassionada defensora del dret a l'educació de les dones. El 1405, publica una de les seves obres més famoses, La ciutat de les Dames, on imagina l'existència d'una ciutadella, un espai públic, on les dones puguin participar en les decisions no com invitades sinò com a ciutadanes.

Francesca Bonnemaison, és sens dubte un nom de referència en l'història del dret a l'educació de les dones. També coneguda com a educadora de ciutadanes, la catalana Francesca va ser una dona emprenedora i amb un fort sentit artístic i creatiu, que va saber utilitzar els seus coneixements i posició social per oferir a les dones de la seva època i de les següents, l'oportunitat de formar-se i aprendre en llibertat. El 1881 va crear l'Escola de la Dona, que avui continua funcionant amb més de 2000 estudiants que cursen alguna de les seves especialitats de formació específica no reglada, com per exemple: humanitats, tecnologies de la informació i la comunicació, cuina, idiomes, polítiques d'igualtat i gènere, art, il·lustració o moda. L'any 1909 cregui una biblioteca per a dones amb l'objectiu de millorar el nivell cultural de la dona treballadora i un any després es funda l'Institut de la Cultura, un espai que es va iniciar oferint conferències i classes sobre variats temes com a feminisme, taquigrafia, costura, delineació o educació física. "Tota dona val més quan lletra aprèn" és un eslògan que es troba escrit al sostre de la Biblioteca Francesca Bonnemaison, que recorda la lluita d'aquesta dona per crear i mantenir un espai de creació i educació per a dones, en una altura en què aquestes no eren fins i tot reconegudes en els espais oficials del coneixement.

Malgrat que algunes dones van ser reconegudes en les seves èpoques pels seus mèrits intel·lectuals i científics, van ser moltíssimes més les dones que van veure negats el seu dret a tenir una educació i una professió en igualtat de condicions amb els homes. Aquí s'encreua no sols la variable de gènere com també la de classe social, perquè l'educació per a tots i totes és una conquesta recent en molts països del món.

Tot i ser avui reconegut el dret de les dones a assistir a l'escola i a l'educació superior, la qual cosa a Espanya, va començar a donar-se molt tímidament a la fi del segle XIX(22), ha estat segueix essent, un llarg procés garantir els drets de les dones a l'educació i a un ocupació digna, en igualtat de condicions amb els homes.

21 Paracelso (1493-1541) va ser un important metge suís, que es va imposar contra la idea predominant en la seva època que la cirurgia era una activitat marginal relegada als barbers. Les seves investigacions es van bolcar sobretot en el camp de la mineralogia, i va produir remeis o medicaments amb l'ajuda dels minerals per destinar-los a la lluita del cos contra la malaltia. Es diu que va ser un precursor de l'homeopatia.

22 Les primeres i minoritàries promocions de dones que van estudiar a la Universitat a Espanya van ocórrer entre 1873 i 1910.