17021348_1419633954762485_8300670079274920003_n

Cèlia S. Dotú: “L’Ateneu té una gran feina en recollir els sabers cooperatius i reapropiar-nos-en”

10 ateneus cooperatius s’han posat en marxa a Catalunya per impulsar el cooperativisme com a forma empresarial alternativa a l’empresa capitalista convencional, en el marc del programa AraCoop. Aquesta setmana, s’ha presentat el del Barcelonès Nord.

Cèlia S. Dotú, coordinadora de l’Ateneu Cooperatiu que actuarà als territoris de Sant Adrià del Besòs, Badalona i Santa Coloma de Gramenet, assegura que es tracta d’un projecte que “el territori demanava a crits”.

Coordinat per la Fundació Surt i implementat de la mà de l’Institut Municipal d’Ocupació de Badalona (IMPO), GrameImpuls S.A., Projecte Àngels, La Sargantana i La Page Original, l’Ateneu Cooperatiu BNord té la missió de recopilar, posar en valor, donar a conèixer i articular el bagatge cooperatiu amb què ja compta el territori. Alhora, ha de ser una eina per facilitar recursos a empreses i ciutadania que permeti ampliar el cos social i solidari del teixit econòmic local.

A quina necessitat respon la creació d’un Ateneu Cooperatiu?

El projecte de l’Ateneu, quan ens arriba a les mans, el primer que ens fa pensar és “ja era hora!”. Hi ha un històric cooperatiu al territori, la gent s’ha organitzat per treballar i enfortir-se col·lectivament, el cooperativisme és una eina de les persones treballadores. No estem inventant la sopa d’all. L’Ateneu BNord té una part de la feina en crear noves empreses i replantejar algunes maneres de fer fins al moment, però sobretot té molta feina a fer per visibilitzar el curro fet al llarg de molts anys. L’Ateneu té una gran feina en recollir els sabers cooperatius i reapropiar-nos-en.

Té el paper de reforçar una alternativa econòmica que ja existeix, doncs?

No només de reforçar-la, sinó de fer arqueologia del cooperativisme i posar de relleu que aquest saber ens és útil per respondre a les necessitats actuals. Hem de fer un viatge en el temps per respondre al present i anar endavant.

En síntesi, quins són els objectius de l’Ateneu?

Entre els objectius, tenim aconseguir que les assessories i gestories del territori es formin per ajudar a constituir cooperatives i que la gent jove que vulgui emprendre amb una forma alternativa a la SL pugui fer-ho; que emprengui amb els valors diferencials del cooperativisme.

Un altre eix és recuperar empreses que per jubilació o qualsevol altre motiu estiguin en procés de tancament. Per tant, ens fixem també en el petit comerç amb bones pràctiques, per convertir-los en cooperatives, tot acompanyant les treballadores a fer-se càrrec de l’empresa, d’una manera democràtica.

Ens proposem que les societats laborals i les SL que, de facto, siguin una empresa social, per les seves bones pràctiques, canviïn la forma jurídica i esdevinguin cooperatives.

Farem una diagnosi del territori, per saber on ens trobem i per descobrir l’històric cooperatiu. Saber el que hi ha al territori ens permetrà extreure’n una taula d’entitats i fomentar el treball en xarxa.

 “Amb el cooperativisme, tenim la possibilitat de col·locar la nostra vida al centre”

Què significa que hi ha empreses que, tot i no ser jurídicament cooperatives, compten amb mirada cooperativa?

Un criteri per detectar-les ràpidament és, per exemple, que el director o la directora que cobra més a l’empresa cobri màxim 5 vegades més que la contractada que cobra menys. Hi ha empreses amb bones pràctiques fora del cooperativisme, com és que la diferència salarial tingui una ràtio d’1 a 5.

En què es diferencia el cooperativisme del funcionament d’una empresa capitalista convencional?

En una cooperativa de treball es cooperativitza la feina i és la feina el que es posa en valor. En les empreses convencionals, és el capital aportat el que es valora i genera empreses desiguals. En una cooperativa el capital aportat és el treball i per això val igual el vot de qualsevol sòcia treballora i el repartiment dels diners és democràtic.

L’impuls de l’ESS s’enxarxa amb l’objectiu d’assolir una economia feminista?

La forma per se no transforma les maneres de fer, però sí que és cert que l’empresa cooperativa compateix els valors de democràcia, participació, horitzontalitat, equitat, repartiment de les feines, de la mirada feminista sobre l’economia. Per què seria més feminista que una altra forma d’empresa? Perquè, mentre que en una empresa capitalista convencional les necessitats de les treballadores queden subordinades a les de la producció, en una cooperativa, en principi, les persones estan al centre.

Els treballadors i treballadores veuen les necessitats que tenen i s’autoorganitzen, des dels horaris a com respondre a la producció. Si bé pot ser que a l’ESS ens acabem precaritzant, el que fa que les cooperatives aguantin és que tenim la possibilitat de col·locar la nostra vida al centre, per exemple, al poder conciliar horaris i repartir hores de treball segons el que necessitem per vida personal i/o familiar.

“Hem de posar de relleu que el saber del cooperativisme ens és útil per respondre a les necessitats actuals”

En el presentació del projecte has explicat que l’Ateneu té la voluntat de cuidar les persones que estan cuidant-ne d’altres i d’arribar a persones socioeconòmicament vulnerabilitzades. Detecteu en el cooperativisme una eina per a l’empoderament?

Enfortir els col·lectius amb una associació que els serveixi de paraigües per fer força a l’hora d’assentar unes bases per exigir drets laborals col·lectivament, és una de les coses que es planteja el projecte.

Per exemple, en el cas del treball de cures que duen a terme moltes dones de manera molt precària, i també per l’Associació de Venedors Ambulants, des d’una mirada que reconeix el seu saber en el comerç. Un altre exemple: moltes persones vinculades a l’art, la música, les arts escèniques, estan molt precaritzades. Tots aquests col·lectius es poden associar i crear una cooperativa que els aporti força.

Veieu en l’Ateneu una eina per desprecaritzar, doncs…

Totalment. A l’Alt Camp, al Pirineu o a Girona, no hi ha les mateixes necessitats que al Besòs. Al nostre territori hi ha una economia informal molt feminitzada. Alhora, ens serveix per fer xarxa. A través de la taula d’entitats que conformarem, la intercooperació s’enfortirà, al territori i entre els ateneus. En lloc de competir, cooperarem per resoldre necessitats als territoris.

TwitterFacebook